Des de sempre, la comèdia francesa ha apostat per un costumisme gairebé hipnòtic per parlar dels grans conflictes sentimentals. Ho van fer els cineastes de la Nouvelle Vague amb un estil que va marcar per sempre més la perspectiva amb què s'abordaven aquestes històries, i ara són nombrosos els creadors que apel·len a una narrativa que defuig l'humor gruixut per explorar les derives existencials d'aquelles decisions que ens fan com som. Louis Garrel, hereu d'un llinatge entregat a la causa, fa ara una notable aportació a les radiografies emocionals amb Un hombre fiel, una comèdia que alterna gags sobre la vida domèstica amb una reflexió gens convencional sobre la nostra insistència a tornar a aquells estadis que semblaven superats. El film s'estrena a casa nostra després d'haver recollit premis a festivals com dels de Sant Sebastià o Buenos Aires, a banda d'haver-se emportat el César a la millor actriu revelació.
Al principi de la pel·lícula veiem una traumàtica desfeta sentimental. Marianne deixa la seva parella, Abel, pel seu millor amic i pare del fill que espera, Paul. Passen vuit anys i Paul mor. Per una sèrie de circumstàncies, Marianne es retroba amb Abel i reprenen la relació allà on l'havien deixat. Però hi ha unes quantes variants. Una, que el fill d'ella no porta gens bé que hi hagi un nou home per casa, sobretot perquè és conscient del paper que ja havia tingut a la vida de la seva mare. L'altra, que la germana de Paul, Eva, ha estat sempre secretament enamorada d'Abel i creu que ha arribat el moment de fer-li notar. Dotada d'una concisió molt lloable (75 minuts on no hi falta ni hi sobra res), Un hombre fiel destaca pel seu crescendo còmic, que la porta a convertir-se en una veritable comèdia d'embolics en el seu tram final, i per un esplèndid repartiment que encapçalen el mateix Garrel amb Laetitia Casta, Joseph Engel, Diane Courseille i Lily-Rose Melody Depp, filla de Johnny Depp i Vanessa Paradis.
