Malgrat que té un Oscar al millor director (immerescut, per Slumdog Millonaire) i un parell de pel·lícules icòniques a la seva trajectòria ( Trainspotting i 28 días después, encara avui el seu millor treball), Danny Boyle no és gens fiable: el seu estil, excessivament exhibicionista i de dubtosa eficàcia narrativa, tendeix a dispersar les bones idees dels guions amb els quals treballa, fins al punt que sovint t'acabes preguntant què hauria fet un altre realitzador amb el mateix material. Aquesta torna a ser la principal incògnita de Yesterday, sobretot perquè el seu guionista, Richard Curtis, té a la seva filmografia títols tan notables com Cuatro bodas y un funeral, Notting Hill o Una cuestión de tiempo, que també va dirigir.
Veient les primers crítiques, queda clar que deixar aquest guió en mans de Boyle ha dividit molt més la crítica que en anteriors ocasions: hi ha qui destaca l'originalitat de la proposta, sí, i que a estones funciona molt bé, però també hi ha qui es lamenta que Boyle no ha sabut treure tot el potencial del seu plantejament dramàtic. I és el pitjor que se'n podria dir, segurament, perquè el punt de partida no podria resultar més prometedor. El seu protagonista és un músic en permanent recerca d'una oportunitat professional que, un bon dia, es desperta i s'adona que ningú no sembla recordar The Beatles. Per tant, cada cop que toca una cançó seva la gent s'emociona fins a l'infinit. Veient un filó, el noi decideix que tocarà les cançons del quartet com si fossin seves i convertir-se en l'estrella que sempre havia volgut ser. El problema? Que, com a tota faula fantàstica, les coses no són tan fàcils com semblen.
A l'espera de veure si Boyle ha estat o no a l'alçada de tan engrescadora història, el que sí queda clar és que Yesterday té tots els números per convertir-se en un dels plats forts d'aquest estiu. Curtis sempre és una garantia de solvència a les taquilles d'arreu del món, però a més la pel·lícula té al·licients tan inapelables com les cançons de The Beatles o un esplèndid repartiment encapçalat per Himesh Patel, Lily James, Ana de Armas (en un paper sense acreditar, per cert), Kate McKinnon, Lamorne Morris, Ellise Chappell, Sophia Di Martino, James Corden i el cantant Ed Sheeran, que ja es va deixar veure en un episodi de la sèrie Joc de Trons.
Consulta la cartellera aquí.
