Pel títol, Octubre, podria semblar que no només es tracta de la primera novel·la sobre el referèndum, sinó que a més pot pecar de panfletista de l'independentisme. Res més errat. Teresa Solana sap utilitzar l'atmosfera dels onze dies previs a l'1-O amb habilitat narrativa, ficant-nos aviat en la trama addictiva i dura d'un assassinat. Amb l'escenari d'una Catalunya convulsa pel referèndum, el cas tornarà a la vida a la detectiu dels Mossos d'Esquadra Norma Forester i el seu equip.
Per màrqueting, a l'editorial els hauria encantat el títol «primera novel·la sobre l'1 d'octubre?
És que no és una novel·la sobre l'1 d'octubre, tot i que el rerefons polític té un paper molt important perquè els personatges no són aliens al que està succeint al seu voltant i estan tot el temps pendents de les notícies, com ho estàvem tots en aquells dies.
Per què va triar aquest escenari per a la seva novel·la?
Perquè vaig viure a Barcelona, en primera persona, el que va succeir aquells dies i necessitava explicar-ho mentre encara tenia fresques a la memòria les meves impressions. I també perquè crec els escriptors hem de ser cronistes de l'època en què vivim.
La seva novel·la descriu les disputes familiars pel tema. L'independentisme va dividir Catalunya, fins i tot en el si de les famílies?
No, en absolut. Les famílies sempre es barallen per tot. La meva experiència personal és que la societat catalana no està fracturada, sinó que és una societat plural en la qual, afortunadament, no tots pensem el mateix. I discutim, clar que discutim.
Norma Forester per què diria que es fa independentista?
Perquè va escoltar al ministre Wert dient que calia espanyolitzar els nens catalans, perquè està farta de sentir que el castellà està discriminat a Catalunya, perquè el nacionalisme espanyol és cada vegada més ranci i caspós...
Encara que la protagonista és independentista, aconsegueix escapar del pamflet. Ha perdut l'oportunitat de sortir cada 5 minuts a TV3.
Des d'Oxford veig TV3 (entre altres cadenes) i no comparteixo les acusacions que és una televisió al servei de l'independentisme. De tota manera, els escriptors no sortim a la televisió cada 5 minuts, ni a TV3 ni a cap altra (amb l'excepció dels escriptors que també són periodistes, és clar).
La policia troba una víctima sense identitat. Podria dir-se que és la metàfora del Procés?
En absolut. Sense fer espòilers, diria que, en tot cas, és una metàfora del pes que té el passat en les nostres vides, de com no podem escapar al que vam ser i el que vam fer.
Després de la sentència dictada contra els líders del Procés, Norma Forester se sentiria desencantada?
Sí, és clar que Norma se sent desencantada i frustrada amb la manera en què els partits polítics independentistes han gestionat la situació des de l'1-O. Pitjor, impossible.
Vostè es defineix com a feminista i republicana. Això ha de portar-li problemes.
I d'esquerres. Jo crec que és justament el contrari: els problemes els tindria si cregués que les dones som ciutadanes de segona i si em resignés a tenir un cap d'Estat imposat per un dictador.
