02 de octubre de 2020
02.10.2020
Diari de Girona

«Fa por descobrir que el monstre s'assembla tant a nosaltres»

02.10.2020 | 00:26
Geli Raubal, la neboda de Hitler.

«L'àngel de Munic» L'escriptor Fabiano Massimi treu a la llum la tràgica història de Geli Raubal, la neboda de Hitler que va morir prematurament, i en estranyes circumstàncies, quan tenia tot just 23 anys

Best-seller a Itàlia, L'àngel de Munic de Fabiano Massimi arriba a les llibreries en català (Rosa dels Vents). Una història única d'un personatge fatídic, Geli Raubal, la neboda de Hitler i potser el seu únic amor. Oblidada en el temps, Raubal es converteix en la punta de l'iceberg de la catàstrofe que se cenyeix sobre Europa.

Qui era Geli Raubal?

Angela Maria Raubal, coneguda amb el sobrenom de Geli, era la neboda preferida d'Adolf Hitler. Era dinou anys més jove que el seu oncle, qui també va ser el seu tutor després de la mort del seu pare. La seva relació era molt propera i va generar comentaris quan Geli era viva. La seva sobtada mort als vint-i-tres anys va convertir aquest «què diran» en un escàndol que amenaçava de desbordar la carrera política de Hitler. Geli va ser trobada morta de bala en una habitació tancada per dins. La casa pertanyia a Hitler, igual que l'arma.

Hi ha proves per dir que ella i Hitler eren amants?

La relació entre Geli i l'«oncle Alf» era com a mínim curiosa: a ell, el polític amb més ascens a Alemanya, li encantava portar-la amb ell al teatre, en els seus viatges a l'estany, de compres, i la seva actitud era molt còmplice, gairebé d'enamorats.

Per què es fixa en un personatge com Raubal?

La història de la Geli és un cas increïble de damnatio memoriae: ja gairebé ningú recorda la desafortunada neboda del Führer, que no obstant això va ser tan important per ell. Fins al final dels seus dies, en totes les residències i en totes les seves oficines, Hitler sempre va tenir un retrat o un bust de la seva estimada neboda. L'opinió pública es va dividir en dos: d'una banda, els que donaven suport a la versió del suïcidi, fonamental per salvar la carrera política de Hitler; d'altra banda, els que parlaven d'assassinat i volien aprofitar l'escàndol del cas per frenar l'ascens del Partit Nazi. Aquesta petita tragèdia podria haver canviat la història.

Geli Raubal era un Mata Hari? Promíscua, lligada al poder, sap utilitzar el seu atractiu per manipular als homes...

No tenim evidència que Geli fes servir el seu encant d'una manera maquiavèl·lica. Potser encara era massa jove. Geli estava de fet al centre del «cercle màgic» del nazisme: de Goebbels a Goering, de Himmler a Hoffmann, va conèixer de prop a tots els futurs jerarques de Hitler i va tenir intimitat amb molts. Per contra, a partir de cert moment de la seva vida, va utilitzar el seu encant per escapar per tots els mitjans d'aquest cercle, que va començar a semblar-se cada vegada més a una gàbia. No va poder. La història de Geli és la tragèdia d'una nena innocent obligada a viure entre alguns dels criminals més terribles de la història.

La vida de Geli Raubal descriu un Hitler desconegut...

És el Hitler home: no el posseït que crida en els noticiaris, sinó un home de carn i ossos, amb trets comuns i de vegades intrigants. Hitler tenia excel·lents modals. Sabia vestir-se i comportar-se en societat. Sabia de música, art i psicologia. Sabia parlar amb obrers i aristòcrates, burgesos i industrials, homes i dones, sempre fent que tots se sentissin a gust. Tenia -això se sap- una dialèctica magnètica. I tenia sentiments. Fa por descobrir que el monstre s'assembla tant a nosaltres.

Es va llevar la vida amb la mateixa pistola que va fer servir Hitler el 1945 per suïcidar-se. Coincidència?

Aquest fet no deixa d'impressionar-me. Hitler i els seus homes estaven obsessionats amb els símbols. Per això crec que no és una coincidència. Probablement era una proposició tramada des de fa molt de temps. Un gest circular dictat, crec, per un sentiment genuí. El que la història de Geli Raubal encara pot ensenyar avui és que per amor es poden fer els gestos més terribles. L'horror sempre està a un pas de nosaltres i també s'alimenta de les millors intencions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook