Amb una elegant i original prosa, el llibre revela l'entramat de la política de les altes esferes, en la qual va exercir com a corresponsal. Entre llibres, viatges, reflexions, Peyró marca el pas d'anada i tornada entre periodisme i literatura aconseguint un relat magnètic, fidel retrat de la seva època.

Ha assessorat polítics. Quin era el més difícil i per què?

Un que -curiosament- parlava molt poc en públic: Alfonso de Senillosa (director entre 2011 i 2018 del Departament de Seguretat Nacional), home de gran cordialitat i energia i, alhora, de meticulositat extrema en la preparació de les seves intervencions. Era molt exigent. Per descomptat, això difícilment es pot considerar com un defecte.

Quan era jove, explica al seu llibre, va pensar que la millor manera de guanyar diners escrivint era el periodisme. Va encertar?

El periodisme -com per a tantes generacions- era, més que la forma de guanyar diners, cosa que avui sona de broma macabra, la millor via per escriure i llegir. Amb imperfeccions, però va funcionar.

El titllen de «dandi il·lustrat».

La definició d'«il·lustrat» te la donen ja quan has llegit un parell de llibres grossos. La de «dandi» em desconcerta: és per portar corbata i adés? Se suposa que el dandisme té una mica de revolució moral contra el món, i viu Déu que a mi el món em sembla que està molt malament, però tampoc soc tan bo jo com per voler canviar-lo segons em vingui de gust.

Existeix el periodisme independent al món?

Ningú és independent dels seus biaixos o interessos, però si no hi ha periodisme independent, sí que hi ha periodistes lliures, honestos i savis.

Una frase: «El periodisme és lliure o és una farsa» (Rodolfo Waslh).

O un còmplice.

Una altra frase, aquesta vegada de García Márquez: «Encara que es pateixi com un gos, no hi ha millor ofici que el periodisme».

Entenc que hi ha pressions, competència, escenaris on un periodista ho passa malament... però d'aquí a dir que es pateix com un gos, em sembla que hi ha un tros. A ulls de la societat, els periodistes semblaven fins i tot tenir més de vividors, encara que fos per estar informant des del cul del món, que de patidors.

Diu que en la relació Madrid-Barcelona hi ha un «intercanvi de gestos». Quins?

Hi ha poques grans ciutats tan unides. Em nego a pensar que la relació sigui a la força de Venus i Mart o que no ens puguem llegir els uns als altres.

Periodisme i política.

I una reflexió: és massa perillós abandonar-nos a la idea que són a la força activitats innobles.

Independentisme i Catalunya.

Un pot ser molt filocatalà i molt poc o gens filoindependentista.

Quin discurs li escriuria a Carles Puigdemont?

Sempre he cregut en una certa concòrdia hispànica. No podria escriure res que no passés per una noció de retrobament.

Al final va posar seny?

Si no poses seny, te'l posen. Sí.