Malgrat que durant les darreres setmanes la campanya promocional va anar pujant d'intensitat, La revolución es va estrenar divendres passat a NetflixLa revolución i després no ha tingut la repercussió esperada. I és una llàstima, perquè tot i ser una sèrie irregular que vol fer massa coses i desaprofita part dels seus enunciats, també és un producte singular que com a mínim vol anar més enllà de la simple exposició d'uns fets històrics. De fet, pretén exactament el contrari: partint dels esdeveniments sobradament documentats, proposa una relectura en clau fantàstica de la Revolució Francesa. I si bé no aporta gran cosa des del punt de vista dramàtic perquè no totes les històries funcionen al mateix nivell, la seva part més vocacionalment de gènere acaba enganxant molt i aporta un grapat de bones idees. Bàsicament la sèrie gira al voltant del futur inventor de la guillotina, que descobreix una misteriosa malaltia que ha portat l'aristocràcia a assassinar les classes baixes.
Aquesta sèrie francesa té unes primeres escenes molt eloqüents de les seves intencions. A banda d'una introducció al context històric que millor no revelar (i que resulta impactant), veiem una noia jove atrapada en el que sembla ser una masmorra en una ubicació incerta, assetjada per un monstre que mai no veiem bé. És una seqüència molt hereva del slasher tradicional i d'alguna manera és la que acaba definint els millors moments de La Revolución: es fa pesada quan els personatges divaguen sobre els esdeveniments propis de la història tal i com la coneixem, però es torna francament divertida i addictiva quan es posa tèrbola i terrorífica.
Al resultat final no l'ajuda gens que la caracterització d'alguns personatges siguin tan poc creïble (d'acord que és una modernització, però no calia que personatges en ple conflicte vagin tan nets i polits) però és més culpa dels creadors que no del repartiment, encapçalat per Marilou Aussilloux, Coline Beal, Mamadou Doumbia, Amir Abou El Kacem, Lionel Erdogan, Laurent Lucas, Dimitri Storoge i Gaia Weiss.
