El nom de Lisa McGee era desconegut pel gran públic fins que es va estrenar la magnífica Derry Girls a Netflix, que l'ha situat a l'òrbita d'autores a seguir del panorama televisiu. Per això hi havia una certa expectativa com era el seu pas al thriller a El arte del engaño, minisèrie britànica de quatre episodis que ha arribat a Filmin i que, com era de preveure, si d'alguna cosa va mancada és justament de personalitat. És una intriga d'inspiració clàssica que no aporta grans novetats més enllà de l'evident influència de Hitchcock (comença igual que Rebecca i està plena d'elements manllevats de Sospita) i una sèrie de paranys narratius que la fan una mica irrisòria. És, això sí, força addictiva, perquè els seus girs són molt efectistes i la trama sap captar el teu interès per més que hi vegis totes les incongruències.
La història d' El arte del engaño gira al voltant d'Ophelia, una universitària que s'embolica amb el seu professor de literatura. L'home, casat amb una novel·lista d'èxit, assegura estar molt enamorat de la noia, i quan aquesta es queda embarassada es compromet amb la seva relació amb grans proclames. Però un dia la dona del professor mor en un misteriós incendi i la protagonista comença a sospitar que el seu amant hi té més a veure del que sembla. Un dels problemes de la sèrie és la seva inversemblança: bona part de la trama es basa en la idea que Ophelia se'n va a viure amb el professor a casa seva després de l'incendi, però la seva presència allà resulta molt forçada i arriba a fer la sensació que els personatges prenen les decisions més equivocades en els pitjors moments possibles. Però no per l'atzar o les circumstàncies, sinó perquè són idiotes. En tot cas, com a plaer culpable és funcional perquè té algun toc sinistre prou aconseguit (tot el que té a veure amb les suposades aparicions espectrals de la dona morta) i per la bona feina del seu repartiment, encapçalat per Emily Reid, Emmett J Scanlan i Catherine Walker.
