20 de novembre de 2020
20.11.2020
Diari de Girona

Viure entre esmenes

19.11.2020 | 23:45
Viure entre esmenes

La sàtira política treu poc el cap a la televisió actual, però quan ho fa acostuma a donar moltes alegries. Un clar exemple d'això són sèries com The Thick of it o Veep, on el gran Armando Iannucci recollia el testimoni de grans títols com Si, Ministre a l'hora d'explorar el que hi ha d'absurd i hilarant en el dia a dia dels representants públics. Parliament, sèrie belga que Filmin estrena dimarts vinent, també s'apunta a aquest estil satíric i ple de troballes narratives per parlar del Parlament Europeu, un escenari poc freqüentat i que es presta a no pocs gags sobre un dels vells tòpics associats a la seva activitat: ningú sap ben bé per a què serveix, ni tan sols els que hi reballen. Aquest és el pretext, doncs, per a una esplèndida comèdia coral que furga en els conflictes entre països, la dificultat de tenir relacions personals en aquest context i, sobretot, els contrasentits del llenguatge parlamentari. Agradarà als fans de la política perquè s'hi fa mofa de bona part dels seus llocs comuns, però el seu sentit de l'humor és prou brillant i universal com per arribar a tot tipus de públic.

Formada per deu episodis de poc més de 20 minuts, Parliament se centra en Samy, un jove que arriba a Brussel·les per reballar d'assistent d'un eurodiputat. La primera sorpresa és comprovar que el seu superior no té ni punyetera idea del que parla i que bàsicament es limita a llegir el que li preparen. Després s'adona que l'empatia i la solidaritat no són valors precisament a l'alça a la cambra, on els companys de la resta de partits sempre actuen per interès personal. I finalment es troba amb haver de presentar un informe (sobre una moció, amb les conseqüents esmenes) sobre un tema que interessa poc o gens, però que amenaça amb provocar un conflicte diplomàtic. Un dels aspectes fonamentals de Parliament és la seva construcció de personatges; Samy és, en aquest sentit, un exemple de descripció en fons i forma, però també hi destaquen secundaris tan efectius com el company llepaculs, la britànica que té una mala digestió del Brexit o l'amant presumptament nazi amb unes teories molt sospitoses sobre Anna Frank. I després hi ha les seves referències a l'actualitat política, i molt en particular una successió de gags sobre Catalunya i la llengua catalana amb els quals és impossible no fer-se un bon tip de riure. El repartiment de la sèrie està encapçalat per Xavier Lacalle (tot un descobriment), Liz Kingsman, Christiane Paul, Carole Weyers, Luke Calzonetti, Gauthier Danniau, Philippe Duquesne, Lucas Englander, Bruno Georis, Aurora Marion, Nagisa Morimoto, William Nadylam i Ana Rodriguez. Ara que es podrà veure aquí, només fa falta esperar que la renovin per a una segona temporada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook