04 de desembre de 2020
04.12.2020
Diari de Girona

«Gambito de Dama»: La persistència té premi

Res feia presagiar que la sèrie de Netflix es convertiria en el fenomen que és ara

04.12.2020 | 11:56
Anya Taylor-Joy realitza una d'aquelles interpretacions que canvien per sempre més la carrera d'una actriu

Quan ja van unes quantes setmanes des de la seva estrena, aquesta sèrie de títol tan poc comercial que és Gambito de Dama continua essent un dels productes més vistos arreu del món i una autèntica màquina de batre rècords a la seva plataforma, Netflix. És, ja, la minisèrie més vista de la seva història i ningú dubta que continuarà mantenint-se entre les produccions més vistes durant les festes de Nadal. Arribats a aquest punt, potser és el moment d'aturar-se a fer les preguntes que en un moment o en un altre tothom s'ha plantejat respecte a aquesta sèrie. Realment n'hi ha per tant? És bona o el fruit d'una febrada col·lectiva que no s'acaba d'entendre? Com pot ser que un relat sobre una jugadora d'escacs desperti tantes passions, fins al punt que ha motivat un interès gairebé inèdit per aquest joc? El primer que s'ha de dir és que potser sí que ha estat inesperat que tingués tan èxit, i que com en tot fenomen hi ha punt d'exaltació que acaba situant les expectatives per sobre resultats, però el cert és que Gambito de Dama és una molt bona sèrie que té el seu principal mèrit en saber adaptar un motllo molt clàssic (el del personatge predestinat a perdre que supera tots els obstacles possibles per acabar guanyant: el de Rocky i tants altres drames esportius, per entendre'ns) a una història que barreja apoderament femení, Guerra Freda i problemes emocionals. Però el que acaba destacant més no tant el context polític (ben treballat, d'altra banda) com la crònica vital d'una dona que es fa valer en un món d'homes malgrat que socialment estava destinada a no tenir-hi cabuda. I després hi ha, naturalment, l'habilitat del seu creador i director, Scott Frank, per dotar de tensió les partides d'escacs, fins al punt que poden captar l'atenció d'aquelles persones que no tinguin ni idea de com funcionen.

Sobre la pregunta que falta per respondre, com pot ser que hagi triomfat tant una història com aquesta, resulta que la resposta és molt més simple del que aparenta. És, ras i curt, el boca-orella de tota la vida. Quan es va estrenar, aquell cap de setmana se la va fer cas, però al final era el mateix que se li fa a la resta de produccions de la plataforma. Novetat que crida l'atenció i apa, fins a la següent. Però si entraves sovint a Netflix, t'adonaves que la seva posició entre els productes més vistos no parava de pujar i consolidar-se. Per tant, la gent se la recomanava i això feia augmentat els consums, Vet aquí el motiu pel qual s'ha convertit en la gran revelació de 2020 i també en una demostració de fins a quin punt una bona història ben explicada pot més qualsevol campanya promocional. I no es pot menystenir, en tot això, la gran feina de la seva protagonista, Anya Taylor-Joy, en una d'aquelles interpretacions que canvien per sempre més la carrera d'una actriu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook