18 de desembre de 2020
18.12.2020
Diari de Girona

«Delicadas y crueles»: La perfecció mata

La mort d'una jove ballarina destapa els secrets i mentides d'una escola de dansa en aquesta producció de Netflix

18.12.2020 | 00:37
«Delicadas y crueles»: La perfecció mata




És més que sabut que Netflix tendeix a adotzenar estrenes amb la lògica que quan acabis amb una obsessió, comencis amb la següent. Això els porta a ser molt insistents i, sobretot, a encadenar novetats amb punts de contacte que acaben essent la nit i el dia. Divendres passat arribava l'espanyola El desorden que dejas, un molt bon thriller que parteix d'una professora que investiga l'estranya mort de la seva predecessora. I només quatre dies després la plataforma va estrenar Delicadas y crueles, una producció nord-americana que presenta més d'una coincidència narrativa amb la sèrie protagonitzada per Inma Cuesta: aquí la cosa va d'una noia que arriba a una prestigiosa escola de dansa després que la seva ballarina més reconeguda mori en estranyes circumstàncies. Però el que funcionava molt bé a la primera es torna molt irregular a la segona.

La sèrie nord-americana, una mena de Por trece razones barrejada amb Pequeñas mentirosas, esdevé una intriga efectista i, en el fons, molt previsible que perd l'oportunitat de ser una radiografia del que hi ha de tòxic en la competitivitat i el proselitisme per limitar-se a ser un thriller del piló en què la identitat de l'assassí és el de menys. El motiu? Que els personatges t'acaben important un rave.

Delicadas y crueles té elements d'interès. Per començar, l'ambientació en una acadèmia de dansa i aquella sensació permanent (hereva de El cisne negro) que cada racó del centre amaga un secret o un trauma. També hi ha la idea, poc aprofitada, que la lluita de classes acaba essent l'essència mateixa de les enveges i recels en aquest ambient, per més que els personatges responguin a clixés massa evidents. Però si no arriba ni a plaer culpable és, principalment, per la mania dels seus responsables a resoldre cada escena de suspens i cada gir amb una esgotadora successió de subratllats. Cap revelació sense el seu cop musical ni cap diàleg sense el seu aclariment via rèplica. Tampoc no hi ajuda gens que el seu repartiment sigui, com a mínim, discutible. Kylie Jefferson, la protagonista, és l'única que fa un veritable esforç per donar entitat al seu personatge. La resta, inclosa la ja veterana Lauren Holly, semblen sortits d'un mal telefilm de sobretaula. La sèrie compta amb un total de deu episodis de gairebé una hora de durada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook