El que proposa Cobra Kai és gairebé un antídot conta la nostàlgia. Karate Kid és una de les grans icones dels 80 i va convèncer tota una generació que podies abatre el fatxenda que t'amargava la vida aprenent arts marcials durant el teu temps lliure. Com a pel·lícula, continua funcionant bé des del punt de vista del simple entreteniment, perquè l'estructura és molt hàbil (el seu director, John G. Avildsen, hi aplica la seva pròpia recepta, la de "Rocky") i el personatge de Miyagi ho arregla gairebé tot, com a bon lampista que és. Però és evident que sempre ha estat un producte maniqueu i molt faltat de matisos a l'hora de descriure els dolents de la funció. Cobra Kai, dèiem, evita tota idealització donant veu a l'antagonista, Johnny Lawrence, i convertint l'heroi en la seva versió més mediocre possible. Per tant, la sèrie és un divertit bany de realisme que no renuncia a expandir l'imaginari de la saga cinematogràfica, fins al punt que la pots veure i gaudir encara que Karate Kid no et desperti cap mena de simpatia. La sèrie va néixer com un projecte original de YouTube quan la plataforma es va entestar a produir sèries pròpies. però el culte que ha generat l'ha portat al catàleg de Netflix, que és qui estrena ara la tercera temporada. La quarta, per cert, ja està anunciada i a punt de rodar-se, en el que no deixa de ser una nova prova de la unanimitat que desperta la sèrie a mesura que l'espectador la va descobrint.
La tercera temporada de Cobra Kai continuarà dividint-se en dos fronts dramàtics: en un, veurem els intents de Lawrence per no repetir els vells errors, i en l'altre assistim a la resurrecció del dojo del títol i la forja d'una nova generació de lluitadors. Un dels principals mèrits de la sèrie és justament la configuració del seu protagonista, un home incapaç de superar un passat que el va convertir en clixé i que busca desesperadament demostrar que és molt més que una esperança trencada. És, aquest dibuix de personatge, el que fa de Cobra Kai una experiència única i gairebé emocional, perquè no pots evitar identificar-se amb un paio a qui tothom l'ha tractat sempre com el dolent de tots els relats. William Zabka torna a evidenciar aquí que és molt millor actor del que la pel·lícula li va permetre mostrar (de fet, a la sèrie How I met your mother ja van saber veure-li aquesta capacitat per a l'autoparòdia), mentre que Ralph Macchio es riu de si mateix amb una persistència admirable. Els acompanyen en el repartiment Courtney Henggeler, Xolo Maridueña, Tanner Buchanan, Mary Mouser, Jacob Bertrand, Gianni Decenzo, Nichole Brown, Vanessa Rubio, Rose Bianco i el veterà Martin Kove, que hi reprèn el seu paper a la primera i tercera entregues de Karate Kid.
