Tot i la seva joventut, aquesta blanenca ha convertit el seu domini de la tècnica de l'aquarel·la en un magnífic recurs per explorar un univers botànic que, gràcies a l'organicitat de la taca i a la seva extraordinària lleugeresa, esdevé mental. I és que, en el fons, hi ha cert regust zen en el treballs de Subirà que tenen alguna cosa de cal·ligràfica en un sentit transcendental: aigua, pigments i paper flirtegen en una mena de dansa osmòtica on cap element s'imposa sobre la resta.
En paraules dels responsables de la galeria: «El paper és el principal protagonista i a la vegada el suport de les transparències, de les aiguades, dels colors, dels pigments, de la maestria en les pinzellades, de les taques ben executades i de la superposició delicada de tons que configuren totes i cada de les obres d'aquesta jove artista que es trova en un gran moment creatiu». Doncs això: pintura amable però de qualitat.
