Michael Chiklis sempre serà el Vic Mackey de la sèrie The Shield, una d'aquelles joies que haurien de figurar entre els clàssics televisius més recomanats i que massa sovint s'oblida de reivindicar. Chiklis hi fa la interpretació realment magistral d'un policia al límit de la llei que al llarg de les seves set temporades va evolucionar amb un realisme poc habitual en el gènere. Per descomptat que la seva popularitat li va permetre fer el salt a la pantalla gran, en papers com el de La Cosa de Los 4 fantásticos i la seva seqüela, i en personatges més secundaris a La conspiración del pánico, Parker, o la comèdia The Do-Over. Sigui com sigui, malgrat que la seva presència sempre ha estat un al·licient, cap d'aquestes aparicions estava a l'alçada del seu talent. Ara torna a la televisió com a cap de cartell d'una sèrie amb Coyote, que produeix ell mateix i s'acaba d'estrenar a la cadena AXN. Hi encarna Ben Clemens, un agent que ha dedicat tota la seva carrera a perseguir i detenir immigrants il·legals a la frontera entre Estats Units i Mèxic. El dia que es jubila, torna a la seva trista realitat: uns companys de feina que ja tenien ganes de perdre'l de vista, una exdona que ha refet la seva vida i una filla adolescent que s'embolica amb un policia de la seva unitat sense que Ben ho sàpiga. L'home dedica el seu temps lliure a vetllar pel matrimoni del seu antic company, mor en acte de servei i que té família al costat mexicà. Un bon dia, salva una noia de l'atac d'uns narcotraficants i, tot i que l'embolic no para de créixer, se sent amb l'obligació moral de protegir-la. És així com el protagonista s'adona que les vides de les persones que detenia estaven plenes de matisos que no havia volgut veure fins ara.

Coyote es basa en dos fronts narratius. En un, recull l'herència del thriller fronterer clàssic i redunda en alguns dels seus temes, amb un cowboy crepuscular que pren consciència que aquells que sempre havia vist com a enemics són també persones que lluiten per la seva supervivència. En l'altre, és un notable retrat de l'era Trump i la necessitat de superar-la, personificada en aquest home que evoluciona moralment quan aconsegueix mirar més enllà de les polítiques migratòries del seu país. No és cap obra mestra, perquè constantment fa la sensació que no arriba a culminar tots els seus enunciats, però com a relat policial és efectiu, la relació entre el protagonista i la noia està ben portada, i Chiklis hi treu molta punta als seus recursos dramàtics. El temps dirà si és flor d'un hivern o bé aconsegueix ser una sèrie de llarg recorregut, però de moment és de celebrar que transcendeixi el relat procedimental i com a mínim es presti a lectures polítiques. Al costat de Chiklis destaquen George Pullar, Adriana Paz, Octavio Pizano, Julio Carreri, Natalia Cordova, Emy Mena, Michele Nordin, Ross Philips i José Pablo Cantillo.