Més enllà del seu característic gest abrandat (gràficament virtuós i immediat), allò que mou a Perico Pastor (La seu d'Urgell, 1953) és, en realitat, quelcom molt més íntim i, fins a cert punt, intransferible. En paraules seves: «Porto més de quaranta anys treballant amb paper, tinta i pinzells, sense altra motivació que el plaer de sentir com el pinzell llisca sobre el paper, com apareixen els traços i em presenten persones, objectes, indrets?»
Sigui com sigui, l'aparent facilitat amb la que treballa Pastor només és a l'abast del mestre que s'ha fet mitjançant innombrables hores de treball i una passió, a voltes indissimulada, per la seva disciplina. I és que Perico Pastor és sinònim de tintes i paper, de pinzellades desimboltes i transparències impossibles, de ritmes contagiosos i trencaments agosarats, és a dir, de plàstica alliberada dins els límits de la convenció.
