Ryan Murphy va saltar a la fama per dos estils que no podien ser més diferents: en un, el més aparentment lleuger, se servia dels codis del musical per parlar de les herències generacionals (Glee); en l’altra, proposava una relectura del terror clàssic per parlar de l’Amèrica moderna i les seves derives morals (American Horror Story). Això seu se situa en un curiós terme mitjà entre el revisionisme i el relat d’autor, i aquesta tendència va cristal·litzar en una successió de sèries, amb American Crime Story i Pose al capdavant, en què Murphy retrata casos i escenaris reals per explicar algunes de les icones més polièdriques de finals del segle XX. Halston, minisèrie que avui estrena Netflix, fa exactament el mateix però centrant-se en el món de la moda i posant el focus a un dels seus protagonistes més controvertits. L’home que dona títol a la minisèrie va ser un dels primers grans dissenyadors de moda nord-americans, un ésser erràtic que encarna el crepuscle d’una forma de vida i un llegat estètic que perviu fins als nostres dies. Halston, nascut a Iowa, va aconseguir convertir-se en un referent de la moda gràcies a la seva ànima trencadora i agosarada. Però la seva vida també va ser sinònim d’excessos, nits plenes de sexe, drogues i alcohol, i decisions extremes en el pitjor moment possible. Tot plegat el va fer entrar en un espiral de decadència que semblava no tenir final. En aquest sentit, un dels episodis clau de la seva trajectòria és l’OPA que van fer a la seva empresa i que el va abocar a haver de lluitar per l’imperi que ell mateix havia construït des del no-res.
A Halston, Murphy i el seu equip expliquen els clarobscurs del personatge a través de la seva vida social, i aprofita l’avinentesa per fer un retrat molt acurat de l’escena pública a la Nova York dels anys 70 i 80. El dissenyador, com tants altres noms de l’època, era la perfecta simbiosi entre glamur i fragilitat, perquè si bé la seva obra cada vegada brillava amb més intensitat, la seva vida personal es va esfondrar fins a límits insospitats. És, doncs, una història molt pròpia de Ryan Murphy, en què és cabdal la banda sonora i aquest gust per documentar l’ascensió i caiguda d’alguns mites moderns.
Per fer-ho, compta amb la total complicitat del seu protagonista i productor, Ewan McGregor, en un d’aquells papers que semblen fets a mida per a un actor i que el podrien situar entre els favorits de la propera temporada de premis. Al seu costat destaquen secundaris com Krysta Rodriguez, Rebecca Dayan (que interpreta la gran Elsa Peretti, recentment desapareguda), David Pittu, Sullivan Jones, Gian Franco Rodríguez, Mary Beth Peil, Molly Jobe, Deya Danielle Drake, Eric T. Miller, Maxim Swinton, Juri Henley-Cohn i Rory Culkin. La minisèrie està formada per cinc episodis d’una hora de durada.
