Davant dels treballs de Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) hom té la sensació d’estar al davant d’un artista que un dia va començar a dibuixar i ja no va parar mai més, és a dir, que un cop va recolzar la punta del llapis sobre el paper ja no el va tornar a aixecar: d’aquesta manera, tots els seus dibuixos units conformen un únic dibuix que seria com la línia d’un sismògraf. En paraules de Francesc Marco-Palau: «Un dels elements que criden més l’atenció d’aquest quadre —diu el comissari referint-se a una obra de 1977— és que els perfils de les seves dues figures estan ideats d’un sol traç. Aquest és un fet que desperta sempre un somriure a l’espectador, que intenta resseguir mentalment la continuïtat de la línia que va plasmar l’artista i que de seguida motiva el visitant a agafar paper i bolígraf i intentar construir també figures sense aixecar l’instrument del suport».
