La llista d’invents i creacions catalans al llarg dels segles és infinita. Un país que és capaç d’inventar el submarí, un sistema mundial de patronatge o ser pioners en l’educació a distància és un país imparable. De tot això ens parla Els invents catalans, de Marta Condominas, resultat d’anys de recerca en el món de la invenció.

D’on ve l’interès pels invents d’origen català?

Sóc professora a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i vaig tenir la intuïció què, durant segles, des d’abans de l’any 1000, la creativitat catalana havia d’haver estat una constant i, com aquell que no vol la cosa, vaig començar a fer recerca sobre la creativitat de tecnòlegs, científics, metges, educadors, comunicadors, constructors, dissenyadors de tots els temps.

Quan va ser que els catalans van començar a inventar coses?

Els primers invents dels quals es té constància daten aproximadament del s. VIII, però molt probablement n’hi ha de més antics com per exemple la falcata, una espasa de ferro, que ja es feia servir abans del s. IV aC, previ a la conquesta romana, molt apreciada per la seva flexibilitat i capacitat de tall prova de la qualitat de l’acer amb la qual estava fabricada.

Quin és l’invent més important?

M’és molt difícil triar-ne un però mereix un lloc d’honor, per haver estat reconegut internacionalment, la telegrafia elèctrica gràcies a les aportacions del metge, físic i meteoròleg català Francesc Salvà i Campillo, reconegudes el 1901 (més d’un segle després) pel mateix Marconi i més endavant per l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), l’associació mundial d’enginyers.

Per què creu que els catalans hem estat tan bolcats a inventar?

La cultura catalana ha estat sempre capdavantera en termes de creativitat, talent i projecció internacional en tots els àmbits i en tots els temps, però cal tenir en compte que no han sorgit del no-res. L’entorn social, econòmic, educatiu, cultural on s’han mogut individus, grups, empreses i institucions ha estat -i és- decisiu.

A Cuba van inventar cert destil·lat del rom que va triomfar...

Efectivament l’invent de Facund Bacardí va permetre transformar el fort aiguardent que fins aleshores només es bevia a les tavernes portuàries en un rom lleuger, sec, agradable i suau. Les innovacions consistien en un nou sistema de filtre amb carbó que eliminava impureses i que li donava un sabor delicat, cosa que unida al fet d’envellir el rom en bótes de roure donava un resultat únic.

Hem tingut un da Vinci català?

Sí, més d’un. Molts d’ells eren científics il·lustrats amb activitats molt àmplies. El mateix Francesc Salvà Campillo n’és un exemple però també Francesc Santponç, Narcís Monturiol, Camil Vives, entre d’altres.

És veritat que allà on no hi ha, inventem, els catalans?

Un denominador comú dels inventors és que són inassequibles al desànim. Són sempre incansables, tenaços i fins a l’últim alè de vida cerquen la manera de fer realitat els seus somnis. Mai es rendeixen.