Els germans Jay i Mark Duplass han estat durant molt temps uns dels grans valedors del cinema independent nord-americà, i des de fa uns pocs anys han importat el seu estil a la televisió. No són una ciència exacta, però sí que tenen uns trets transversals a totes les seves produccions. Sigui quin sigui el seu gènere, acostumen a ser ficcions austeres i lluny de voler pronunciar grans discursos, en què es dona veu a un tipus de personatge poc representat a les sèries de les grans plataformes i es mostra un rerefons social ple de matisos. Potser per tot això el que millor els queda són les comèdies dramàtiques que parlen de crisis emocionals que es redrecen gràcies al sentit de l’humor i al sentiment de pertinença. Justament aquests són alguns dels grans temes de la seva darrera sèrie com a productors, Somebody somewhere, una de les sorpreses més agradables de la temporada.
Estrenada a HBO Max a raó de capítol per setmana, la sèrie gira al voltant de Sam, una dona a la quarantena que intenta refer-se, sense gaire èxit, de la mort de la seva germana. Era la seva millor amiga i la seva confident, i la pèrdua la porta a qüestionar-se qui és i tot el que fa. Encara viu amb els seus pares, té una feina que la fa infeliç i la resta de la seva família sembla no voler dedicar més temps al dol. Quan semblava que no sortiria mai més del pou, descobreix que un dels seus companys de feina, Joel, va anar amb ella a l’institut i sempre n’ha admirat les seves virtuts, com la seva falta de filtre a l’hora de dir les coses o les seves aptituds per al cant. Joel li presenta els seus amics, que es reuneixen sempre en una església per rebel·lar-se contra la tristesa i cantar les seves cançons preferides. És així com Sam torna a aixecar el cap, tot i que també haurà de reunir el valor per canviar unes quantes coses de la seva vida. Dotada d’un estil molt directe i realista que emociona i fa riure en idèntica proporció, Somebody somewhere enganxa per la veritat que transmet i per la meravellosa interpretació de la seva productora i protagonista, Bridget Everett. Al seu costat destaquen Mike Hagerty (trot un descobriment: arriba a costar veure on acaba l’actor i comença el personatge), Jeff Hiller, Danny McCarthy, Mary Catherine Garrison, Murray Hill, Christopher Kahler, Giota Trakas, Jane Brody i Brian Boland.
