Arriben tantes sèries per setmana a les plataformes que arriba a semblar que ja està tot inventat. En el cas del thriller es posa especialment de manifest, perquè cada dia s’assemblen més els uns altres i quan portes cinc minuts d’episodi ja ets capaç de predir per on aniran els trets. Però de tant en tant apareixen títols que et trenquen els esquemes perquè, tot i partir d’un motllo recurrent en un gènere determinat, saben donar la volta als seus clixés i aconsegueixen que et deixis endur per la possibilitat de ser sorprès. Slow Horses, que acaba d’estrenar Apple basant-se en les novel·les de Mick Herron, és un exemple de sèrie que torpedina tota expectativa i et porta a terrenys inesperats. De producció britànica (cosa que repercuteix en la seva estructura i durada: la temporada té sis episodis de cinquanta i pocs minuts que passen com un sospir), és una història d’espies, segrestos i terrorisme, i també sobre aquelles coses que no mai veiem en termes de seguretat nacional, però ben aviat veus que no està disposada a ser del piló i juga amb molta gracia amb la teva percepció de les trames i els personatges.
Els protagonistes de Slow Horses són agents caiguts en desgràcia que són enviats a fer feines administratives en una oficina ombrívola a la zona menys lluïda de Londres. Tots els que hi treballen saben que han de purgar errors i guanyar-se un lloc a les seves respectives agències, però quan entres en aquest lloc mai saps quan en sortiràs. El protagonista és River Cartwright, que després de cometre un error d’identificació en un atemptat es veu forçat a netejar la brossa (literalment) en aquest infern en vida. Com a tot arreu, aquí també hi ha un líder, Jackson Lamb, un antic espia de qui es diuen barbaritats i es mostra absolutament inflexible quan algú entra per la porta. Quan un jove és segrestat per un grup d’ultradreta, Cartwright té la temptació d’investigar el cas pel seu compte, però ben aviat topa amb l’evidència que només podrà fer-ho posant encara més en risc la seva carrera. El problema és que, com més aprofundeix en els fets, més s’adona que rere el segrest hi ha secrets molt més tèrbols dels que es pensava.
Plena d’ironia i gran sentit del ritme, Slow Horses brilla per la seva narrativa, que sap descriure cada personatge amb eficàcia, i les seves escenes d’acció i suspens, que mai duren de més ni de menys. L’altre factor determinant és el seu esplèndid repartiment, encapçalat per Gary Oldman (Lamb és d’aquells personatges que acaben esdevenint icones d’un gènere), Chris Reilly, Rosalind Eleazar, Olivia Cooke, Kristin Scott Thomas, Jack Lowden i el veterà Jonathan Pryce.
