EL director Scott Derrickson i Ethan Hawke van demostrar la seva bona sintonia a Sinister, una de les pel·lícules de terror més esgarrifoses dels darrers anys i una demostració de com agafar una història molt clàssica i saber treure profit de tot el seu potencial expressiu. Després Derrickson va fitxar per Marvel i va firmar Doctor Strange, però la seva seqüela la va acabar dirigint Sam Raimi perquè, segons les males llengües, la companyia no estava disposada a que la convertís en un film més encara terrorífic del que ja és. Potser per això Derrickson ha tornat a Hawke i les seves essències amb Black Phone, que s’ha guanyat l’aplaudiment gairebé unànime de la crítica nord-americana gràcies a una nova exhibició d’amor pel gènere. Com a Sinister, el pressupost és relativament baix, la trama no és original però està molt ben conduïda, i genera imatges de les que se’t queden enregistrades al subconscient. Si funciona, i fa tota la pinta que ho farà, és probable que Derrickson segueixi l’estela de James Wan i vagi alternant superproduccions més accessibles amb pel·lícules de terror modestes però de grans resultats artístics i comercials. Black Phone se situa en un poble de Colorado, als anys 70. Un assassí en sèrie emmascarat sembra el pànic segrestant nens i fent-los desaparèixer per sempre. Ningú sap on acaba la llegenda urbana i comença la realitat. Però per a Finney, un nen de 13 anys tan tímid com intel·ligent, aquesta línia deixa de ser difusa quan el psicòpata el captura i el tanca al soterrani de casa seva. És un espai enfosquit i insonoritzat, on té l’única companyia d’un vell telèfon desendollat. Però una nit el telèfon es posa a sonar i quan Finney el despenja escolta les veus de les anteriors víctimes de l’assassí. Al principi, això el fa estar encara més angoixat, però s’acaba adonant que les veus poden ser la clau d’una fuga que haurà de preparar minuciosament. Al costat de Hawke, que hi fa una de les seves interpretacions més inquietants, destaquen Mason Thames, James Ransone, Madeleine McGraw, Gina Jun, E. Roger Mitchell, Ron Blake i Jeremy Davies, el Daniel Faraday de Perdidos. Black Phone està basada en un relat curt de Joe Hill, fill de Stephen King i un dels autors que millor explora les herències del terror clàssic.
