Fa pocs dies, el cap de l’oposició de l’Ajuntament de Figueres, Sr. Jordi Masquef, en una entrevista opinava sobre diferents temes que afecten la ciutat. Des del màxim respecte que mereixen els seus arguments, voldria respondre especialment algunes de les afirmacions que manifesta l’esmentat regidor, sempre que en té ocasió.
El cap de l’oposició sempre acusa de manera injusta als membres del govern de sumar sense tenir un projecte compartit. Però la veritat és que un cop celebrades les darreres eleccions municipals, en les converses per a la formació de govern des del grup del Sr. Masquef no se’ns va presentar cap pla, només hi havia un full en blanc, no hi havia projecte de ciutat. Per contra, per part d’altres formacions hi havia un projecte ben treballat, ben estructurat, amb moltes possibilitats d’entesa i amb una gran voluntat per transaccionar. No es tractava, com afirma, de tocar poder al preu que fos. Per aquest motiu vull deixar ben clar que la decisió presa per part de Canviem Figueres va ser ben meditada, i és important que la gent de Figueres conegui la veritat.
L’altra acusació recurrent que ens llança el cap de l’oposició és la paràlisi. L’actual Govern Municipal ni improvisa ni està paralitzat, es treballa incansablement en el dia a dia, precisament perquè és molt gran el retard acumulat, en anys de deixadesa de funcions, amb molts deures pendents. Només per citar-ne alguns: la renovació de l’enllumenat, el nou contracte de neteja, l’asfaltatge, el manteniment d’equipaments esportius, el planejament urbanístic, l’habitatge, etc,. Em sembla malintencionat fer aquestes acusacions, quan s’ha hagut de gestionar en mig d’una catàstrofe humana i econòmica mundial provocada per la COVID-19 i més recentment pels efectes energètics i econòmics a conseqüència de la guerra d’Ucraïna.
En un altre dels clàssics del seu repertori, sembla voler-nos dir que «qualsevol temps passat va ser millor». Lamentar-se no serveix de res. Cal recuperar el temps perdut posant la ciutat al dia i això s’aconsegueix diàriament amb esforç i treball. Cadascun dels ciutadans i ciutadanes poden contribuir d’una manera o altra a revertir la dinàmica pessimista, que s’ha instal·lat en el relat que es fa de la ciutat. Si hi ha gent que marxa a viure a poblacions de l’entorn, ho fa sobretot perquè busca un model de residència familiar que aquí, fins ara no ha trobat, precisament per la manca d’actualització en una planificació urbanística obsoleta, de l’any 1983. Abans de finalitzar el present mandat, Figueres tindrà un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). No em consta que el regidor Masquef hagi mostrat darrerament interès a consultar a l’equip redactor o als serveis tècnics municipals, els eixos més rellevants de la revisió del nou pla. Si ho hagués fet, entre altres coses, sabria que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana obliga en la redacció del POUM a contemplar les dues opcions ferroviàries, independentment de l’aposta que faci l’Ajuntament de Figueres. És evident que seria de cabdal importància un posicionament d’entesa de la Corporació Municipal. Em pregunto si serem capaços de fer-ho atès el posicionament d’abstenció del seu grup. També acostuma a qualificar de poc ambiciós la nova proposta de planejament. Cal recordar que va ser l’anterior govern, en exercici de la seva responsabilitat, qui va aprovar l’Avanç de POUM, encara que després no fora capaç de continuar impulsant i liderant el procés de redacció per a l’aprovació inicial.
En les converses mantingudes entre l’Ajuntament de Figueres i la Dirección General de Carreteras del Estado, s’ha pogut constatar l’interès d’ambdues parts per arribar a un acord pel traspàs de la titularitat de la N-IIa, al seu pas per tot el terme municipal. Prèviament, abans no es prengui una decisió, s’ha encarregat un estudi per determinar el significat quantitatiu d’actualitzar les obres pendents i la internalització del seu manteniment. No s’improvisa res, ens cal tenir tota la informació per entomar una decisió tan transcendent, necessària i rellevant per a humanitzar una via tan essencial en el desenvolupament urbanístic de la ciutat.
L’estació del TAV, com tothom sap, està ubicada en el terme municipal de Vilafant, per tant, és de sentit comú que s’hagi aprofitat la situació dels terrenys pròxims per a potenciar-ne el desenvolupament urbanístic. Simultàniament, el seu consistori iniciava abans que Figueres la revisió del POUM. Es pot afirmar que en aquests moments, els dos municipis treballen coordinadament, amb una col·laboració més estreta que mai, per obtenir l’aprovació definitiva de les propostes de revisió dels plans urbanístics respectius, abans no finalitzi el present mandat, en benefici de les dues comunitats.
I no vull acabar sense fer referència a les seves reiterades crítiques a la situació del barri de Sant Joan. Aquest barri requereix una actuació transformadora, que s’ha de contemplar conjuntament amb els barris adjacents: Culubret, Galligans, Món Millor, amb un Pla de Millora Urbana, acompanyat d’actuacions paral·leles per aconseguir la transformació de tot el sector, que naturalment està contemplat en la proposta de POUM. Necessàriament, tot passa per una acció que l’Ajuntament de Figueres no pot afrontar en solitari. Pensar diferent és totalment allunyat de la realitat. No hi ha accions quirúrgiques que puguin resoldre per si mateixes els problemes enquistats de fa molt temps. També en aquest cas, el nou planejament és bàsic per definir les accions a emprendre, però irremeiablement hauran de comptar amb ajuda institucional i finançament supramunicipals. Els pròxims governs, tanmateix, hauran d’esmerçar tots els esforços possibles per aquesta ingent missió.
Si malgrat tot, algú pensa que aquest govern està paralitzat i només es mou en l’àmbit de la improvisació, em pregunto: com hauríem de definir l’acció dels governs anteriors? Potser perquè estaven instal·lats en una vida contemplativa, gràcies a la qual, les mancances afloren avui i ens enutgen? De veritat no se’n senten en absolut responsables? Oficialment, no estem encara en campanya electoral, però com si hi fóssim. Si us plau, per qui se’n senti responsable, una mica d’autocrítica no aniria gens malament.
* Xavier Amiel Bosch és regidor d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Figueres
