La Confraria de Pescadors i l’Ajuntament de Llançà volen recuperar la Casa del Mar

Fa uns anys, l’edifici de la Casa del Mar de Llançà es va haver de tancar amb pany i forrellat perquè ni la Confraria ni l’Ajuntament tenen la titularitat de la propietat. A la planta baixa, hi havia un restaurant al qual no se li va renovar el contracte i va haver de tancar. Abans del 1974, aquest edifici pertanyia a la Confraria de Pescadors del municipi, però aquell any es va donar a l’Institut Social de la Marina, una entitat que forma part de la Tresoreria General de la Seguretat Social, aquesta última és a qui pertany actualment. Des del 2014, la Confraria intenta recuperar aquestes instal·lacions, a causa de l’incompliment dels condicionaments que es van especificar en l’escriptura pública de donació del solar.

El 1998 les competències de l’Institut Social de la Marina, i per tant també aquest edifici, es van cedir a la Generalitat de Catalunya. Des de llavors, aquest organisme és qui en té el dret d’ús. El contracte estipula que els espais només es podien destinar a les funcions i els serveis en matèria d’assistència i serveis socials, treball i formació professional ocupacional dels treballadors del mar, encomanats a l’Institut Social de la Marina. Però, «en veure que no es feia res d’això, vam reclamar que ens tornessin la propietat», declara Jordi Fulcarà, president de la Confraria de Pescadors de Llança.

El 2014 reclamen la propietat

Per aquest motiu, el 2014, l’associació va començar les gestions amb l’administració «per aconseguir aquest edifici tan emblemàtic per als pescadors i per a tots els visitants del municipi», expliquen des de la Confraria. Avui en dia, nou anys després, aquests tràmits encara continuen. Fulcarà indica que «fa uns anys vam haver de tornar les claus. Dins l’edifici, hi tenim una sala de juntes de la qual no en podem fer ús perquè no podem accedir a les instal·lacions». I contínua explicant que «el Govern ens va assegurar que la propietat no podia tornar a ser de l’associació perquè, com que el contracte tenia més de trenta anys, no podíem al·legar l’incompliment d’aquest».

Així l’Ajuntament és la institució que està al capdavant de les negociacions, i, si obtenen que els cedeixin l’edifici, el consistori en tindria la gestió. En aquest sentit, Núria Escarpanter, alcaldessa del municipi, assegura que «nosaltres liderem les conversacions perquè així ens ho ha deixat entreveure l’Administració. Volem que aquest edifici torni a ser llançanenc. Tot i això, la Confraria de Llançà no en quedarà al marge. Per això treballem junts, perquè creiem que aquesta entitat ha de formar part d’aquest projecte i de manera activa».

Respecte a si s’arriba a bon port amb la Tresoreria General de la Seguretat Social, Escarpanter subratlla que «ara aquestes negociacions estan en un bon punt, perquè després de reiterades converses amb la subdelegació del govern i la tresoreria estem intentant arribar a un acord». Per altra banda, assegura que encara no es pot parlar de terminis perquè no s’ha aprofundit tant.

Del que sí que pot parlar és de la proposta d’usos que tindria aquest espai, perquè estan acabant de perfilar-lo i en les pròximes setmanes enviarien el projecte a la Delegació de Govern, que ho remetrà al Ministeri, qui decidirà si l’edifici passa a mans locals.

El projecte de la Casa del Mar

La planta baixa constaria d’una sala amb diversos usos, que serviria per fer-hi seminaris, trobada de pescadors i alguns tastes «si s’escau», jornades formatives, entre altres. Segons l’alcaldessa, serà un centre molt relacionat amb el món mariner i pesquer. Així, tota una part d’aquesta planta també estaria destinada a l’oficina de turisme i a uns lavabos públics. Pel que fa a la segona planta, hi hauria un museu marítim i pesquer «amb exposicions permanents i itinerants», explica Escarpanter. I la tercera planta, estaria dedicada al casal de la gent gran, que abans ja estava situat en aquest edifici.

Sobre si hi hauria algun negoci dedicat a la restauració, tant Escarpanter com Fulcarà reiteren que no s’hi instal·larà un comerç d’aquest tipus, perquè «és un dels condicionants que posa el propietari de l’edifici. Només pot estar destinat a un ús social» i les dues organitzacions hi estan d’acord.

La nostra feina és que en la proposta quedi palesa la importància de la Casa del Mar per al nostre municipi per aconseguir una cessió gratuïta

Finançament

Un cop es presenti la proposta s’haurà de saber quina serà la despesa que haurà d’afrontar el poble de Llançà per desenvolupar aquest espai. El ministeri calcularà el cànon que haurà de pagar l’Ajuntament per utilitzar-lo. «La nostra feina és que en la proposta quedi palesa la importància de la Casa del Mar per al nostre municipi per aconseguir una cessió gratuïta. Perquè, si se’ns demana un cànon, seria molt complicat d’assumir pel poble», declara Escarpanter. I afegeix que «el primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Hisenda, Francesc Guisset, està treballant molt per obtenir-ho. Malgrat tot, l’última paraula la té el ministeri».

Subscriu-te per seguir llegint