L’estat actual de sequera extrema es fa notar pertot arreu. Per la Muga fa temps que només hi transita un fil d’aigua, però la humitat pròpia d’aquest espai ha fet que la seva ribera estigui ben embardissada, amb un frondós bosc d’arbres i arbustos que han acabat camuflant el paisatge habitual de temps passats.

Aquest embardissament té molt preocupat a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, per un doble motiu. Les afectacions que podria haver-hi en cas d’una crescuda important del riu i el fet que la vegetació tapa una de les seves joies patrimonials més rellevant, el pont Vell medieval que té els seus orígens cap al segle XIII.

Des del consistori, s’han adreçat en diverses ocasions a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’organisme públic de la Generalitat que té les competències de la planificació i la gestió d’aquests espais. Recentment, l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat que encapçala la tinent d’alcalde Cristina Bech, ha demanat una reunió formal amb els responsables de l’Agència per a plantejar el tema. Bech, que al mateix temps té a càrrec seu Paisatge i Espai Natural, considera que «la situació actual no pot continuar, ja que el llit del riu té massa vegetació i s’ha de reduir per evitar problemes i per tenir-lo en millors condicions. A més a més, els arbres no permeten veure el pont Vell com s’havia vist tota la vida».

Abans del Pantà, la llera del riu presentava aquest aspecte per combatre les Mugades La Veu de l'Empordà

Aquest és un fet contrastat, ja que només cal revisar qualsevol arxiu fotogràfic d’anys enrere per a comprovar que el pont Vell era plenament visibles des del pont Nou, les dues ribes de la Muga i, també, per a tots els usuaris de la carretera C-260. Entre l’abandonament de les antigues instal·lacions del càmping Ampúrias i el creixement de la vegetació, la visibilitat d’aquest pont només és evident a la seva àrea d’influència. Abans de la construcció del pantà de Darnius Boadella, que va entrar en servei el 1969, el llit de la Muga era un gran sorral, provocat per les mugades dels grans episodis de pluja i per la gestió forestal del bosc de ribera.

Contrapunt: el bosc de ribera, amagatall de fauna

El creixement del bosc de ribera és una benedicció per a la biodiversitat. Només cal visitar la riba de la Muga al seu pas per Castelló d’Empúries per a trobar-hi tota mena d’animals. Els d’àmbit fluvial són els que pitjor ho estan passant amb la sequera, però encara que el cabal és baix, la fauna hi és ben present. Els naturalistes defensen aquests boscos de ribera com a refugi de la biodiversitat, però aquest fet genera un contrast evident amb la necessitat de tenir la llera prou neta per a evitar els danys d’una gran riuada. Cal no oblidar que fins a Castelló també arriben les avingudes del Manol, el Llobregat i l’Anyet i l’Orlina, afluents de la Muga.

Des del pont Nou, l’espessa vegetació amaga el pont Vell. SANTI COLL

«Que no es pugui veure el pont Vell és una vergonya»


L’actual primer tinent d’alcalde de Castelló d'Empúries, Antonio Martín, ha viscut diferents etapes com a regidor de l’Ajuntament del seu poble, tant des del govern, com des de l’oposició. Per a ell «la relació amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sempre ha estat complicada, no és fàcil aconseguir que actuï en el territori quan és necessari, i per això arribem a situacions com la d’ara. És molt paradoxal que en plena sequera tot siguin exigències de l’ACA cap als ajuntaments, però que no hi hagi una correspondència quan les peticions provenen del món municipal. Fa molts anys que això dura». Martín és el responsable de l’àrea de Gestió i Manteniment dels espais públics, però més enllà d’aquesta i altres responsabilitats en el govern, lamenta que «la situació actual de la Muga, per la falta evident de manteniment, ens impedeix veure el pont Vell medieval, una de les nostres joies històriques, és una vergonya», un pont que està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Per aquests motius, el tinent d’alcalde considera que l’ACA «no actua amb diligència i efectivitat» per resoldre les necessitats del municipi.