Carta de Josep Sabater Comas en resposta al portaveu d'ERC Lluís Sais

Comenceu per dir-me que discrepeu que us acusi de maltracta, quan atenent als fets, podria fer-ho de presumpta intent d'estafa. No en va us he de recordar que la quantitat que finalment em vàreu oferir era l'equivalent a la cinquena part de l'aprofitament urbanístic, en termes de €/m2 de sostre, resultant de la taxació que vàreu encarregar i validar en dates 21/04/2008 i 24/04/2008 respectivament en referència a la finca del Mas Plaja.

Respecte a les raons i motius que enumereu, en suposada defensa de les responsabilitats que vàreu assumir, em limitaré a contraposar-hi les evidents proves d'irresponsabilitats següents:

1).- Certament sou el màxim responsable que els serveis tècnics municipals emetessin informes en interès de part -naturalment la vostra, en qualitat d'alcalde- tal com ja va passar en el cas de la valoració de la meva finca, en què no es va seguir, en absolut, el procediment legalment establert. El fet que contractéssiu el Sr. Josep Geli com a secretari municipal, arran de la seva dimissió (?) com a regidor de l'equip de govern de l'Escala en representació d'ERC, no és gens tranquil·litzador en aquest sentit.

2).- Veig que no podeu resistir la temptació o mala costum d'intentar implicar o coresponsabilitzar a tercers en les vostres decisions quan resulten ésser equivocades. Com sigui que no em crec que les persones dels àmbits públics i privats que suposadament vàreu consultar defensessin la legalitat sense reserves del projecte de la biblioteca us prego que n'aporteu proves documentals que així ho testifiquin. De no ésser així, donaré per fet que heu faltat a la veritat.

3).- Insistiu en intentar culpar a la jutgessa, però hauríeu de saber al respecte que els actes i acords dels ajuntaments que preceptivament han d'ésser informats per funcionaris públics (secretari i arquitecta municipal en el cas que ens ocupa) gaudeixen de la presumpció de veracitat en l'àmbit judicial i per tan el que és realment transcendent no és el fet de si se suspèn o no cautelarment l'execució en aquest cas del projecte constructiu de la biblioteca, sinó tanmateix l'admissió a tràmit de la demanda que vaig presentar. El fet que el jutjat no atengués la demanda sol·licitada de suspensió cautelar de les obres, de cap manera se'n podia extreure la conclusió que la posterior sentència donaria la raó a l'Ajuntament, i amb més motiu, si cap, tenint en compte els criteris continguts en l'article 10 de RDL 1/2005 pel que s'aprova el Text Refós de la Llei d'urbanisme.

4).- Pel que fa a la responsabilitat a la que al·ludiu com alcalde, d'haver intentat donar resposta a una necessitat de molts anys a la nostra ciutat i la seva ciutadania, no us excusa, ni molt menys, de no haver d'actuar amb la prudència que la importància i transcendència que aquest cas exigia.

Se us va advertir reiteradament de la presumpta il·legalitat urbanística del projecte i que el més assenyat era no començar les obres fins a tenir sentència ferma. Però va poder més el vostre afany de promoció política personal que el sentit comú i el superior interès públic. Sabíeu perfectament que en cas d'haver de refer el projecte, per ajustar-lo a normativa, suposaria l'incompliment dels requeriments exigits pel Pla de biblioteques amb els conseqüents perjudicis de tot ordre. Malauradament és el que ha succeït, posant en evidència les conseqüències de l'improvisat canvi d'ubicació de l'emplaçament de la biblioteca a fi i efecte d'amagar la vostra negligència i incapacitat en gestionar l'adquisició del Mas Plaja.

Crec que ben el contrari del que defenseu, precisament per dignitat, hauríeu de dimitir i assolir responsabilitats. Pel que fa a la sentència, el més coherent és que s'acabés executant, ja que en cas contrari suposaria qüestionar la prevalença del principi de legalitat precisament per part de qui té la obligació de vetllar per preservar-lo.