La web d'una parròquia madrilenya va rebre una tarda un correu anònim. El remitent era el pare d'un dels nens que assistien a catequesi. En l'escrit advertia del que acabava de descobrir: «Hi ha un dels catequistes d'aquesta parròquia que no pot continuar tenint contacte amb els nostres fills. He descobert que en realitat és un travesti que a les nits fa espectacles en un local de Chueca. Això és una cosa totalment immoral per als nostres petits». Aquest va ser el final de la relació del protagonista d'aquesta història amb l'església. El punt d'inflexió que li va posar, com ell afirma, «les maletes al carrer». Pel seu nom, Iván Solar, no el coneixeran. Pel seu nom artístic, Killer Queen, potser a algú li sona. És una de les estrelles del talent xou 'Drag Race', un format nord-americà que està triomfant al nostre país i que tot just ha finalitzat la seva primera temporada. Ara, acabada l'emissió, els seus protagonistes estan de gira per Espanya amb un espectacle anomenat 'El Gran Hotel de las Reinas'.
'Las Reinas' són les drags protagonistes de l'espectacle i totes elles amaguen històries de superació i/o discriminació. És el cas d'Iván Solar, un metge de família de Moratalaz de 32 anys. Des de la seva infància, la seva vida va estar lligada a l'església del seu barri. Primer participant en les activitats parroquials i després impartint catequesi. «Per mi l'església era la meva segona casa. De fet, jo no provinc de família religiosa. Vaig ser jo el que va arrossegar a la meva família. Vaig ser jo el primer a ingressar a la parròquia, a anar a missa els diumenges i a formar part dels campaments i grups de convivències. Com a casa sempre van voler el millor per mi i veure'm feliç, ells també van començar a assistir a l'església", explica a El Periódico d'Espanya, del mateix grup editorial que Diari de Girona, en una entrevista al menjador de casa seva.
DISFRESSAT DES DE NEN
L'idil·li d'Iván amb el transformisme va començar molt aviat: «La meva primera disfressa de Carnestoltes va ser de bruixa. Jo tenia dos anys. A partir d'aquí, jugava a casa amb la meva àvia a les princeses de Disney. Ella era la que em deixava els vestits de les meves ties i els postissos. Li deia als meus pares que si jo era feliç disfressant-me, per què no ho havia de fer", recorda. Una afició que va portar mig en secret i que va tornar a aparèixer quan va ingressar a la universitat. «La meva primera vocació era ser granger, perquè a la meva infància m'havien comprat la Granja de Pin y Pon. Sempre vaig ser un alumne molt aplicat al qual li encantava la biologia. Per això vaig decidir que seria bona idea estudiar Medicina. I va ser a les festes universitàries amb els meus companys, a segon de carrera, quan comencem a organitzar festes de disfresses. Jo sempre anava caracteritzat d'algun personatge femení», rememora. Li va començar a trobar el gust a allò de disfressar-se i representar papers, per la qual cosa va decidir apuntar-se a classes de teatre. «Una vegada vam organitzar el musical 'We will rock you', de Queen. La directora em va proposar que fes el paper de Killer Queen, que era la 'dolenta dolentíssima' de l'obra. Vaig acceptar la proposta i em va encantar». Va ser aquí quan es va adonar que allò del transformisme es convertiria en un dels pilars de la seva vida.
SEMPRE A l'ESGLÉSIA
Els seus altres pilars van ser la seva família... i la parròquia del seu barri. L'Iván va començar a assistir a l'església quan encara era un nen. «Aquell lloc era per mi un recés de pau. Un oasi en el qual ningú em jutjava ni es ficaven amb mi. Allà estava a resguard de l'assetjament escolar al qual em sotmetien al col·legi. Primer m'atacaven pel meu sobrepès i després per la meva condició sexual, que ni jo mateix tenia encara massa clara», recorda. L'Iván va fer la comunió i va seguir a l'església durant tota la seva adolescència. Es va confirmar amb 18 anys i va ser llavors quan va començar a exercir de catequista: «Jo també volia seguir l'exemple dels meus monitors, que era el que havia vist sempre. L'estiu que vaig complir 18 anys ja vaig portar un grup de nens al campament d'estiu. I després ja vaig passar a impartir i coordinar grups de catequesi. Per mi, el més important era educar a aquells nens en valors».
En aquells dies estava totalment integrat en la vida de la parròquia: «S'havia muntat un grup molt sa d'amics. El missatge cristià a més no tenia res dolent. Al contrari. Parlava d'estimar els altres, de fer el bé. I aquesta va ser la filosofia que jo vaig voler traslladar des de sempre als nens. Jo em sentia molt bé en aquell entorn, no hi havia res hostil cap a mi». Paral·lelament, la seva activitat com a transformista es feia cada vegada més notòria. S'havia consolidat en el paper de Killer Queen i va adaptar aquest nom per les seves actuacions. De disfressar-se en festes universitàries va passar a convertir-ho en un hàbit i va començar a participar en uns concursos de drag queen que se celebraven a Chueca. Allà va ser identificat per aquest pare anònim que es va encarregar de posar en coneixement aquells fets als responsables parroquials.
EL CORREU ANÒNIM
La seva relació idíl·lica amb la parròquia, del nom de la qual no vol recordar, va començar a esquerdar-se aquella infausta tarda de 2015 en la qual va arribar el correu anònim. «Mai vam saber qui l'havia escrit. Podria haver estat qualsevol dels pares que van començar a sumar-se a aquest corrent. A mi, directament, mai em van dir res. Ningú va venir a preguntar-me què era el que feia quan em disfressava ni per què ho feia. Tot ho van portar a la meva esquena i jo m'anava assabentant que aquest o aquell havia dit això o allò». Aquella família de la qual s'enorgullia des de petit començava a fer-li el buit. La sensació d'assetjament psicològic anava en augment, precisament en aquell oasi que el va mantenir a resguard de l'assetjament escolar quan era un nen. «M'anava arribant que cada vegada més gent de la parròquia s'anava posicionant amb l'autor d'aquest correu. Des dels pares dels nens fins a les altes esferes de l'església. I un bon dia, ja atabalat, vaig decidir aturar-ho».
Aquell enfrontament final va tenir lloc en una de les sales de reunions de la parròquia, la mateixa en la qual se solien celebrar les reunions quinzenals entre catequistes. D'una banda, tots els seus detractors, els que el volien fora del contacte amb els nens. Molts pares i fins i tot el rector, «que era una persona en la qual jo vaig confiar molt sempre perquè era algú obert, tolerant i progressista, però que després es va posicionar contra mi». Per l'altre bàndol: «Tots els meus amics de la parròquia, perquè encara hi havia molts dels meus companys que continuaven donant-me suport. Els vaig avisar perquè fossin al meu costat en aquell moment». Va ser en aquella reunió quan es va haver d'enfrontar als prejudicis d'aquelles persones: «Em preguntaven per què havia fet això i em van arribar a dir que no podia seguir allà. "Has perdut la teva llum', em van dir. Hi havia gent que ni tan sols tenia relació amb mi, però es van posar a explicar que des de feia uns mesos jo estava diferent amb ells. Jo no m'ho podia creure. El meu amic i jo ens passem tota la reunió donant-nos copets amb el peu per sota de la taula, perquè no ens podíem creure el que estàvem escoltant».
«JESÚS ESTARIA AMB NOSALTRES»
Vist el panorama, va ser el mateix Iván el que va decidir deixar-se anar: «No puc dir que em van expulsar, però sí que em van posar les maletes al carrer. A partir d'allò vaig deixar totalment la meva relació amb l'església. Em fa mal encara, perquè jo era creient i perquè aquella parròquia va ser un pilar molt important de la meva vida. Em fa mal per mi i per la meva família, que va començar a anar a missa per mi i de sobte es va trobar amb aquesta situació". L'Iván ja no vol saber res de l'església. Assegura que ja ni tan sols és creient, però continua mantenint: «El que posa a la Bíblia és 'estimaràs els altres com a tu mateix', però a cap lloc posa un asterisc on digui 'llegeix aquí les excepcions'. No hi ha excepcions. Estimaràs els altres és a tothom per igual».
Incideix en què l'església està involucionant. «He vist sacerdots joves que són molt més radicals que els veterans. Són els mateixos que es posen les mans al cap quan el Papa Francesc diu alguna cosa que no els convé i diuen que és Satanàs. No s'adonen que l'església ha de ser per tots. A la pel·lícula 'Sister Act' la gent comença a anar a l'església quan comencen a cantar gòspel i a muntar celebracions. Seguim amb aquest dit moral de l'església que ha de desaparèixer". L'Iván no ha tornat a parlar amb aquelles persones que el van expulsar del seu paradís. «Ni ganes. Encara sort que vaig seguir amb el meu personatge de Killer Queen, amb el qual continuo transmetent un missatge de pau, d'amor i d'igualtat. El mateix que quan era catequista, però amb una perruca». Ara és una estrella internacional del món drag, la seva família li continua donant suport i aquest món s'ha convertit en el seu pilar més sòlid. Però continua tenint un missatge clar per l'Església catòlica: «Si Jesucrist tornés a néixer en l'actualitat, amb qui es relacionaria? Jo no tinc dubte que estaria del costat de la dona repudiada per ser mare soltera i de la qual vol avortar. S'ajuntaria amb els malalts terminals que demanen l'eutanàsia, amb els pobres, amb les prostitutes i el col·lectiu LGTBI. I saps els qui serien els fariseus? L'actual església».
