El conseller Felip Puig ha imprès un ritme trepidant als seus primers cent dies a Interior, on, després d'esborrar el llegat de Joan Saura amb la supressió de la "zona 80" i el Codi Ètic, s'ha fixat com a repte esgarrapar més competències per als Mossos d'Esquadra, sota la premissa que són "policia d'Estat".
Puig, que s'ha revelat fins ara com un dels consellers més hiperactius del govern d'Artur Mas, es va centrar les primeres setmanes en el càrrec a fer marxa enrere a algunes de les mesures més controvertides de l'ecosocialista Joan Saura, amb la supressió de la "zona 80" i l'eliminació del Codi Ètic.
La fi de la "zona 80", una promesa electoral de CiU, va dur a Puig més maldecaps dels previstos, ja que es va haver de posposar una setmana per un potent anticicló que va disparar la contaminació i a més el nou límit a 120 per hora només va durar 14 dies perquè el Govern central va imposar els 110 per hora per estalviar combustible. Respecte a la velocitat al volant, Puig s'ha mostrat favorable a ?obrir el debat sobre la possibilitat d'augmentar el límit fins als 130 per hora en alguns trams, la qual cosa ha provocat que l'oposició d'esquerres li hagi recriminat que no llanci missatges de moderació.
El "cas Crespo"
No obstant això, el principal problema amb el qual ha hagut de lidiar en aquests primers cent dies ha estat el "cas Crespo", amb el fallit fitxatge de l'alcalde de Lloret de Mar (Selva), Xavier Crespo, com a secretari de Seguretat.
Puig va estar dos mesos insistint en el seu nomenament, fins i tot després que Mas digués que era un fitxatge "frustrat", i finalment va haver de desistir, el que a la fi ha donat més poder a la cúpula política d'Interior al nou director de la Policia, Manel Prat.
Per desmarcar-se dels "tombs ideològics" que creu que va imposar Saura, Puig ha derogat el Codi Ètic, que comptava amb un ampli rebuig dels comandaments dels Mossos d'Esquadra i dels sindicats policials, ha proclamat el "final de la impunitat" contra els okupes i ha anunciat l'inici d'una nova era basada en la "tolerància zero" contra els delinqüents.
Una "policia d'Estat"
Independentista confés, el nou titular d'Interior s'ha fixat com a repte per a aquesta legislatura esgarrapar més competències a l'Estat en matèria de seguretat, amb la premissa que els Mossos d'Esquadra són "policia d'Estat" i no un cos "folklòric i regional". Per aquest motiu, té entre cella i cella que els Mossos puguin tenir "presència efectiva" com a membres de "ple dret" en xarxes d'intel·ligència internacional, com Europol o Interpol, per ser tractats com una "policia més de l'àmbit europeu".
Sota la premissa que no renunciarà a "cap competència policial", Puig també ha anunciat que pretén que els Mossos assumeixin en exclusiva competències executives en matèria de conservació de la naturalesa, medi ambient i recursos hidrològics, actualment en mans de la Guàrdia Civil, així com per protegir i garantir els ports i aeroports i exercir el salvament marítim.
Reforma legislativa
De forma paral·lela a aquest procés per esgarrapar noves competències, el conseller s'ha compromès a impulsar una reforma legislativa en matèria de seguretat i protecció civil, de manera que abans de dos anys vol una nova Llei de la Policia que serveixi per consagrar el model de policia integral i potenciar la col·laboració entre els Mossos d'Esquadra i les policies locals.
En una etapa marcada per les retallades pressupostàries, Puig ha donat per fet que la crisi econòmica tindrà impacte en les inversions, com per exemple en la construcció de noves comissaries o parcs de bombers, encara que ha deixat clar que la reducció pressupostària no afectarà a les polítiques de seguretat.
Per aquest motiu, no s'ha amagat en el debat preelectoral sobre la seguretat a Barcelona -un dels principals cavalls de batalla de la contesa a la capital catalana- i ha garantit que a partir de juny la ciutat tindrà per primera vegada més de 3.000 agents i que a mitjan 2013 es podran inaugurar les noves comissaries de Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi.
