En una nota no signada que Josep Pla va remetre a Josep Tarradellas, quan aquest estava exiliat, l'escriptor de Palafrugell li feia moltes reflexions interessants. Hi destacava, pel seu to enèrgic, la necessitat de tenir sempre bones relacions amb França. Era un obvi criteri de "realpolitik", diria Bismarck. Precisament és a les comarques gironines on aquest imponderable resulta més evident. No m'hi esplaio, atès que ja vaig exposar aquella nota en aquesta col·laboració.
Ara bé, des de fa anys, CDC ha anat per altres camins, de manera amagada de l'opinió pública i sovint tapada amb fum. La veritat és que, com deia ahir a DdG una important font rossellonesa "les relacions entre les institucions polítiques de Catalunya Nord i la Generalitat mai no havien estat tan malament com ara". Però la Generalitat vol amagar-ho. Això explica una inefable nota emesa dijous passat per la presidència de la Generalitat.
Desinformava respecte a les preteses relacions entre la Generalitat i l'Estat francès. Ho feia usant grans mots, per amagar la manca d'interès que provoca arreu l'al·lucinant política catalana. Una característica que, pel que fa a França, ha generat un justificat menyspreu gal. Primer CDC i ara la Generalitat han fet de tot per merèixer aquest menyspreu francès.
En la nota de dijous, el protagonista era Germà Gordó, secretari del govern de la Generalitat i antic gerent de CDC. S'hi exposava que Gordó havia anat a París per a, ni més ni menys, "intensificar les relacions bilaterals entre Catalunya i França". A aquest efecte, destacava que Gordó s'havia entrevistat amb el secretari general adjunt del gabinet de Sarkozy, Jean Castex. Ometia dir que Castex és l'alcalde de Prada de Conflent pel partit de Sarkozy i que precisament una trobada entre Castex i Artur Mas, a Prada, havia estat anul·lada perquè Mas volia que Castex integrés en la llista electoral de les regionals al dirigent de CDC a Catalunya Nord, Jordi Vera.
Ara Castex, de 45 anys, va rebre a Gordó en el seu despatx no pas com a conseqüència de cap política presidencial francesa d'acostament a la Generalitat sinó per raons personals i banals. És lògic que un alcalde de Prada vulgui parlar amb la Generalitat. Ara bé, com és obvi, no hi ha preteses "relacions bilaterals" de l'Estat francès que passin per Castex. A més, les relacions bilaterals franceses amb qualsevol territori de l' Estat espanyol només tenen efecte amb el coneixement formal i el consentiment exprés del govern espanyol.
La nota també desinformava en afirmar que Gordó s'havia entrevistat amb Erkki Maillard, atès que el qualificava de director del gabinet del ministre d'Afers Exteriors. Maillard, de 37 anys, és director del gabinet del ministre d'Afers Europeus, Laurent Wauquiez. Maillard no és res respecte al poderós antic cap de govern i ara ministre d'Estat i d'Afers Exteriors, Alain Juppé.
Tanmateix, no venia d'un pam. Per això, Gordó també exposava en la nota que havia estat a la "Maison de la Catalogne" que la Generalitat encara manté a Paris, contra tota lògica i en contra d'un passat de desastres, que interessaren molt a la Sindicatura de Comptes. El muntatge continua en un moment de retallades en sanitat, ensenyament i "tutti quanti", malgrat ser una pallassada cara i fallida.
En honor a la convicció expressada per Josep Pla i als interessos de les comarques gironines, tot plegat requereix algunes precisions més. Així, cal informar que fa unes setmanes l'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, del partit de Sarkozy, va suspendre en el darrer moment una entrevista amb Gordó en el Palau de la Generalitat perquè una secretaria va dir per telèfon que Gordó estaria acompanyat de Jordi Vera, cosa que no se li havia dit inicialment.
Poc després, Joan Pau Alduy, l'antic alcalde de Perpinyà, avui senador i president de la seva àrea metropolitana, també va refusar una entrevista, aquest cop a Perpinyà, amb Artur Mas, quan aquest li va dir que hi aniria amb Jordi Vera.
Finalment, una consideració elemental: les relacions exteriors de la Generalitat estan en mans de Duran Lleida, el qual va adreçar una dura carta a Mas en contra de Jordi Vera i de tota la inefable operació partidista (i fallida) de CDC a Catalunya Nord.
Pensar que tots aquests despropòsits, anades i vingudes i estirament de braços desproporcionats respecte a les mànigues no són coneguts pel govern francès -que s'ha de morir de riure- seria deixar de ser cofoi per esdevenir babau respecte a les pròpies falsedats.
