Em meravella que hi hagi qui pugui creure que l'ocupació de places - com la Puerta del Sol de Madrid i la de Catalunya de Barcelona - sigui un moviment de joves innocents que busquen només la integració social i laboral.

En el seu inici, en aquest moviment hi podia haver persones de bona fe. Però n'hi havia prou amb passejar-se per la plaça de Catalunya de Barcelona - amb el nas tapat, perquè els orins no són de bon olorar - per comprovar de què anava la cosa.

Ha estat la darrera de les mutacions de l'ultraesquerra de la trencadissa, cada vegada més erràtica, però sempre decidida a liquidar les democràcies liberals. No hi vaig veure un sol eslògan que no anés d'això, excepte els que eren de pura barrila.

Entre aquests darrers, n'hi havia un d'encertat. "Gràcies Artur Mas-deia- per la intervenció dels Mossos: ara som més". Una acció tan mal concebuda i executada només podia ser obra de Felip Puig. Però el responsable últim era Mas, per la barrabassada consistent a designar-lo conseller d'Interior. Ja s'ho anirà trobant.

El vell PSUC, l'antiglobalització, l'ecologia política extrema, la memòria democràtica venjativa, el zapaterismo enfollit, són aspectes d'una idèntica voluntat de trencadissa. Volen substituir la democràcia pluralista i l'economia de mercat per un col·lectivisme. El que sigui, o el que puguin. No admeten la derrota que per a ells va representar la caiguda del Mur de Berlin.

Volen arribar el màxim d'aviat possible al que en francès se'n diu "le grand soir", el "gran vespre", en el qua, es prendria el Palau d'Hivern de torn. Seria "el Sant tornem-hi". Els cent seixanta milions d'assassinats atribuïts al comunisme pel Consell d' Europa, el gener del 2006, els veuen només com un petit error a oblidar, malgrat que siguin molts més que les desenes o centenes de milers d'assassinats atribuïts al general Franco.

Alguns volen fer creure que el comunisme ha canviat. Més justament, altres parlen d'una continuïtat. En el primer grup hi ha la vella dirigent del PSUC Teresa Pàmies. En el 2001, quan ja resultava evident que els treballadors no volien saber res amb el comunisme, declarà que "el marxisme ha evolucionat i pot representar tots aquells que volen una alternativa al capitalisme". En el segon grup, molt desvergonyit, però més sincer, hi troben el dirigent comunista italià Fausto Bertinotti que estableix una línia de continuïtat entre l'estalinisme i el batibull antiglobalització, o anti el que sigui. Té raó.

Els comunistes són gent que pot dissimular. El que no poden fer és canviar. Des del comunisme, barrinaren conceptes del bé i del progrés que no tenen res a veure amb una cosa ni amb l'altra. Eren antagònics als idearis dominants en les societats lliures. Ara els hi ha quedat aquest antagonisme, o aquell odi, mentre dissimulen les velles cabòries amb altres també igualment esotèriques. Abans i ara la millor manera de definir-los és per la seva negació de la llibertat, en el sentit planer i franc del mot.

Anem a fets immediats. Resulta que l'any passat a Espanya va augmentar en un nou per cent l'ocupació pública, mentre disminuí en un tretze per cent la privada. És una característica del nostre pou sense sortida. Però els dits "indignats" pensen només en més intervencionisme estatal, mentre culpen de tot a uns imprecisos "poders econòmics". Ho va fer fa pocs dies a la TV l'inefable ultraesquerrà Josep Ramoneda. Els nazis efectuaven quelcom de semblant, usant el mot "plutocràcia" mentre que els comunistes parlaven del "capitalisme monopolista d'Estat".

Mirem qui defensa què i a qui. A plaça de Catalunya hi va anar l'encarnació del comunisme més tronat, un apologeta del castrisme fins al ridícul Vicens Navarro, professor de la Universitat Pompeu Fabra. És la universitat que Jordi Pujol va lliurar al que quedava del PSUC, com vaig exposar en infinitat d'articles i com tothom sap en el món acadèmic català. Però es calla, per por.

També va estar predicant en aquella plaça Arcadi Oliveres, figura destacada la Plataforma Aturem la Guerra, la que va dur a terme manifestacions on hi havia pancartes a favor de Saddam Hussein, i fins i tot imatges d'aquest gran genocida. Posteriorment aquesta plataforma va efectuar un manifestació contra una llibreria jueva de Girona, acusada, ai las, de vendre "propaganda sionista". Podria aportar moltes més dades objectives, malgrat que n'hi hauria d'haver prou amb l'enteniment de cadascú. Ànims: és molt fàcil.