El PSC i ERC donen aquest dissabte amb les celebracions dels seus respectius consells nacionals als seus congressos que han de renovar les direccions dels partits i se celebraran a la tardor. Els dos consells són les conseqüències de les davallades electorals de socialistes i republicans a les eleccions al Parlament i amb els anuncis fets per José Montilla i Joan Puigcercós que obrien un període per a ser substituïts al front dels seus partits. Una crisi generada pels mals resultats a les eleccions al Parlament i que encara es va veure més agreujada pels mals resultats als comicis municipals. Els consells nacionals de PSC i ERC també aprovaran els reglaments de cara els congressos.

El primer secretari del PSC i expresident de la Generalitat, José Montilla, intervindrà en la reunió del Consell Nacional del PSC, que servirà per decidir la data del Congrés Nacional del PSC, que es preveu per finals d'octubre; s'aprovarà el reglament de cara el Congrés i es donarà llum verda la ponència marc per iniciar els treballs previs en aquest. Així mateix, els socialistes catalans faran un anàlisi de les eleccions municipals.

En la ponència marc que s'aprovarà per obrir un període de debat fins el Congrés es "parla de la revisió de l'acord entre les dues organitzacions", és a dir entre el PSC i el PSOE, tal com va explicar el viceprimer secretari del partit, Miquel Iceta. Ell mateix va explicar que el debat estava obert i que el text només situava el debat perquè fossin les esmenes de les agrupacions i les sectorials del partit les que anessin "decantant posicions i que després es votaran en Congrés". Iceta també va declarar que la ponència era de "renovació" amb una clara aposta per renovar el projecte del socialisme català: "Renovar el compromís socialista, el compromís nacional i el compromís amb els progressistes".

En aquestes darreres setmanes també han sorgit diferents propostes de cara el Congrés i el futur del partit. Nou Cicle, l'anomenat sector obiolista del PSC, va apel·lar a la necessitat de crear una aliança catalana progressista de cara a les eleccions del Parlament del 2014 i va reiterar la seva aposta per tenir un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats. Aquests van ser dos dels temes de debat a l'assemblea que Nou Cicle a Banyeres del Penedès. El parlamentari del PSC Daniel Font va considerar que en l'organització i la direcció de la formació hi havia d'haver un "canvi dràstic" i per tal de fer sorgir un "nou lideratge polític" basat en una generació jove i en connexió amb les noves iniciatives socials.

Per la seva part, 'Congrés des de baix', moviment sorgit a les xarxes socials, té per objectiu aportar al PSC una visió més participativa de cara al Congrés de la formació d'aquesta tardor. "Perseguim un canvi en la forma de fer les coses del PSC per poder atendre el que demana la ciutadania", va indicar Núria López, impulsora del corrent.

Les declaracions d'Iceta, Nadal i Ros

De cara el Congrés que té lloc a l'octubre també si han referit dirigents del partit com Iceta, el portaveu del grup del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, o l'alcalde de Lleida, Àngel Ros. Iceta va fer públiques les seves propostes a partir d'un decàleg que porta per títol "Una agenda per a la renovació del PSC", però va negar que s'hagués postulat per ser primer secretari dels socialistes catalans. Iceta apostava en el decàleg per actualitzar la relació amb el PSC assumint "l'expressió de l'opinió i el vot diferenciats" dels socialistes catalans en el marc d'un grup parlamenti "federal" de "tots" els socialistes al Congrés en aquelles "qüestions d'importància transcendental" per a Catalunya que no hagin estat acordades. També apostava perquè l'elecció del primer secretari no impliqui que hagi de ser el candidat a la Generalitat, tot advocant per primàries.

Mentre Nadal va apostar el passat 10 de juny perquè tota l'executiva del PSC posés els seus càrrecs a disposició del congrés que el partit ha de celebrar a la tardor, Ros va admetre que aspirava a estar a la nova direcció del PSC si guanyaven les seves tesis en el Congrés que el partit.

La renovació a ERC

El consell nacional d'aquest dissabte obre la veda de la successió de Puigcercós, perquè serveix per ratificar el reglament del proper congrés de l'1 d'octubre. El conclau republicà es va avançar a causa dels mals resultats electorals el 28-N. Puigcercós ja va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a president del partit. Després del 22-M, amb una nova baixada dels republicans, l'executiva va dimitir en bloc i ara mateix es troba en funcions.

S'han escollit ja els membres de la sindicatura electoral i de les diferents comissions (redacció d'estatuts, organitzadora i redactora de la ponència política). El reglament preveu que fins al 14 de juliol, els ponents recolliren idees i propostes del consell nacional i de la resta de la militància, i el 23 de juliol presentaran el primer esborrany. Del 25 al 29 de juliol es podran presentar esmenes a l'esborrany, i del 3 al 26 de setembre es negociaran aquestes esmenes i s'aprovarà el text definitiu que es debatrà al congrés.

Això és el que té a veure amb el debat de les idees. Pel que fa a les persones, el reglament estableix que del 18 de juny al 18 de juliol, els candidats i candidates podran recollir els avals necessaris per optar a les eleccions (5% de la militància o dues seccions locals). Això vol dir que a partir de demà es podran començar a recollir avals.

De moment, l'única persona que s'ha postulat directament per presidir ERC és l'exsenador Carles Bonet, proper a Josep-Lluís Carod-Rovira. Un altra nom que sona és d'Oriol Junqueras, eurodiputat i alcalde de Sant Vicenç dels Horts. És el candidat preferit de Puigcercós i d'Ernest Benach, però encara no ha desvetllat si pensa presentar-se o no. Anna Simó, la portaveu al Parlament, guarda silenci de moment. Qui ja ha anunciat que no optarà a la presidència és el líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella.

Per la seva part, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, s'està prenent un temps per pensar-s'ho, però ja ha fet alguns moviments. De moment, ha signat un manifest on aposta perquè el partit es converteixi en una vertadera esquerra nacional que vagi més enllà de l'independentisme. Aquest manifest el signen també Josep Bargalló, Ignasi Llorente i Joan Tardà, entre d'altres.

Un altre manifest precongressual és el que van signar 23 alcaldes que reclamen més pes en el futur del partit i una candidatura d'unitat de cara al congrés de l'1 d'octubre.