La crisi energètica provocada pel conflicte d'Ucraïna i la possibilitat que Rússia talli o redueixi el flux de gas natural cap a Europa multiplica el valor estratègic del dipòsit subterrani "Castor" i condiciona, al costat de les indemnitzacions milionàries a les quals hauria de fer front el Govern, l'hipotètic tancament del magatzem a causa del seu paper en l'increment anormal de sismicitat a la zona. Espanya, que reclamava com "urgent" la connexió gasista amb França i a través del país veí amb les xarxes europees, ha trobat ara un aliat en la dependència -al voltant del 30% del gas consumit- que pateixen els països centreeuropeus i especialment Alemanya del gas rus.

Aquesta mateixa setmana, el president de Gas Natural Fenosa, Salvador Gabarró, assegurava que Espanya hauria d'aprofitar l'oportunitat de convertir-se en "la porta del gas per a Europa". I ho argumentava en l'existència de gasoductes i plantes de regasificació "que no funcionen encara a plena capacitat". Connectat a aquest gasoducte, que arrenca a Almeria i acaba a uns 100 quilòmetres de la frontera francesa, es troba el magatzem submarí de "Castor", destinat a regular el subministrament casant d'aquesta manera l'oferta gasista amb la demanda. En aquest context, el País Valencià adquireix un paper estratègic essencial en aquest àmbit.

Pel seu territori passa un dels principals gasoductes del país, que uneix Almeria -porta d'entrada del gasoducte submarí que porta el gas algerià, cridat a substituir al d'origen rus- i alberga a Sagunt una de les regasificadores, d'Unión Fenosa, de major capacitat a Espanya, i operant molt per sota del seu potencial de transformació (un milió de metres cúbics a l'hora).

Gasolinera europea

La regasificadora de Sagunt podria, a més d'injectar gas directament al gasoducte, actuar com una mena de "gasolinera europea". Com és conegut, el gas circula comprimit en l'interior dels gasoductes, que connecten al consumidor final amb els pous algerians, o bé és transportat fins a Espanya en grans vaixells metaners on el gas viatja en estat líquid. Un cop a instal·lacions com la de Sagunt i el seu port associat, el metà líquid torna a convertir-se en gas o pot ser emmagatzemat i reexpedit cap a altres centres de transformació a Europa.

En el nou escenari que s'endevina, Europa ja ha pres una decisió al marge de l'evolució de la situació a Ucraïna que ha provocat una crisi energètica, l'existència de Castor seria indispensable amb totes les infraestructures gasoductes i regasificadores treballant a ple rendiment i en el límit de la seva capacitat per atendre la demanda europea.