14 de juny de 2015
14.06.2015
la guspira

CANVIS MUNICIPALS, IMPOSTOS I CORRUPCIÓ

14.06.2015 | 00:00
CANVIS MUNICIPALS, IMPOSTOS I CORRUPCIÓ

Al maig del 1981, a França, l'esquerra va viure una explosió de joia, amb la primera elecció d'un president gal socialista, François Mitterrand. El seu eslògan era "canviar la vida". Només? En realitat la va canviar. Però per anar a pitjor. Si haguessin continuat pel seu camí inicial, avui la sempre rica França estaria a nivell subsaharià.
Afortunadament, allí hi havia i hi ha més institucions independents o transversals, mentre que l'opinió pública està millor formada. Tot plegat va portar a un canvi de rumb, al març del 1983. Va ser "la girada vers el rigor", és a dir, vers la realitat. Això no va impedir que les properes legislatives les guanyés la dreta. Si no haguessin canviat, encara haurien perdut de manera més espectacular.
He llegit i escrit molt sobre aquell període. Potser seria millor que hi reflexionéssim, per evitar res de comparable. A Catalunya seria horrible, perquè l'administració i alt funcionariat d'aquí no és comparable, ni de ?lluny, amb els seus equivalents francesos.
A França ara tampoc no seria possible una repetició d'aquell infantilisme consistent a voler refer-ho tot en dos dies. Des d'aleshores, i malgrat el pèssim període del nefast Jacques Chirac, tota la política francesa ha anat evolucionant vers la moderació, i ho farà més.
El preàmbul només té la intenció de preguntar-me si aquí hi pot haver, amb l'elecció a molts ajuntaments d'extrema esquerra, una anada vers el buit. Si mirem aspectes de la ideologia de Podem, que és la del chavisme, totes les alarmes salten. Però crec que hem d'esperar a veure els fets, les polítiques concretes que apliquin, en particular en els ajuntaments de Madrid i de Barcelona.
Ho escric no pas com una jaculatòria o per quedar bé, sinó perquè crec que cal, en efecte, "esperar i veure", com diuen els anglosaxons. Fins i tot caldrà veure les prioritats i els calendaris. Potser seria bo donar prioritat a la liquidació de polítiques i pràctiques precises que han generat una corrupció gairebé infinita.
El millor coneixedor i, per a mi, el millor combatent intel·lectual de la corrupció a Espanya és el catedràtic emèrit de Dret Administratiu Alejandro Nieto. Ell és el número u i no sabria dir qui és el número dos. Seria magnífic que ell -a qui no conec personalment- elaborés un Llibre Blanc sobre el tema. Amb poder institucional i, per tant, diners, es poden fer coses com aquestes.
El doctor Nieto va manifestar que de cada deu decisions que prenen els ajuntaments en matèria urbanística i de construcció n'hi pot haver nou que, en algun grau, estiguin afectades per la corrupció. O sigui, que hi pot haver molts temes tècnics a exposar.
Personalment, també m'he referit, aquí i en altres mitjans, a com els interessos concrets d'un sector sanitari molt precís són els que estan a la base de la destrucció de la sanitat pública catalana. Són els bous que tiren d'aquest malèvol carro. També n'he parlat mantes vegades en privat amb trobades, estil James Bond, amb responsables de la sanitat pública, espantats i penedits del que creien que no arribaria a ser tan greu. El món sanitari municipal és aquell on aviat s'ha de dir caixa o faixa.
Certament, hi ha moltes coses concretes a gestionar que ni sóc capaç d'imaginar. Però també calen alguns tirs per elevació. En aquest terreny és clau posar tots els focus sobre la contractació pública i el que representaria el fet que es pogués aplicar el Dret Mercantil als consorcis sanitaris, i no pas el Dret Administratiu. Ho he escrit mil vegades, i m'he quedat tristament sol.
En les poques setmanes que queden fins que es convoquin les eleccions catalanes, ben probablement per al 27-S, a Catalunya estarem caminant sobre un terreny minat. Per tant, existeixen raons per estar tots amatents i fer alguna cosa definitòria. Caldrà mullar-se.
Serà llavors quan es podran començar a efectuar valoracions. Ho estic esperant amb candeletes, com espero a veure si l'Ajuntament de Barcelona decideix o no un increment de la fiscalitat municipal. Si ho evita, cosa que desitjaria, serà un fet tan nou per part de l'esquerra radical, que caldrà exposar-ho amb detall. Serien millors que el Mitterrand del 1981.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook