Tina Recio és una dona transsexual reconeguda en el món de l'activisme que fa set anys que es mobilitza pels drets de les persones transsexuals i que acaba de crear el projecte I-Vaginarium per ajudar altres dones transsexuals operades en l'aprenentatge del seu nou sexe.

Tina Recio ha explicat que es tracta d'una iniciativa pionera a Espanya per suplir la carència d'informació i pedagogia, ni durant el procés ni després, que tenen les dones transsexuals que se sotmeten a una reconstrucció genital.

Segons Recio, "són un 90% les dones transsexuals que independentment del moment en què es trobin en la transició de gènere, desitgen acabar el recorregut amb una vaginoplàstia".

El projecte, que consisteix en classes i sessions presencials, "ensenya les atencions que necessita la vagina transsexual i que moltes vegades es passa per alt entre les persones que s'operen, a més de ser un espai on compartir les vivències i preocupacions de les noies", detalla Recio.

"L'any passat es va posar en contacte amb mi una noia intersexual que havia estat operada a Espanya i que va patir una mala praxi mèdica", recorda la impulsora d'aquests tallers, que explica que un dels països on és més comú fer més vaginoplàsties és Tailàndia, on ella es va operar fa quatre anys.

Encara que l'experta mostra una preocupació sobre aquestes males praxis, reconeix que "mai serà el mateix un cirurgià que operi sis o vuit persones l'any, com és el cas d'Espanya, que un cirurgià que operi a prop de 500 persones l'any".

L'activista precursora d'aquest projecte pioner a Espanya confessa que "el més complicat és arribar a les noies que, després d'operar-se, per la seva aparença física són irreconeixibles com a dones transsexuals".

Moltes d'elles, segons Recio, oculten que han estat operades, fins i tot a la seva parella, i "es fan invisibles en les seves relacions sexuals perquè són noies allunyades de l'activisme transsexual".

Quan aquestes noies tenen problemes a nivell fisiològic s'enfronten a moltes dificultats, ja que "la vagina transsexual no està reconeguda com un òrgan de ple dret i, per tant, molts ginecòlegs no la reconeixen com a normal i, en la majoria de casos, no han tractat mai amb els genitals de les dones transsexuals", segons Recio.

"Seria impensable imaginar que els metges no reconeguessin un òrgan trasplantat com un òrgan real", lamenta la transsexual, que només demana "drets humans molt bàsics que s'han de complir i no s'estan complint, com una assistència digna a la seguretat social i a la sanitat".

Encara que l'OMS encara considera la transsexualitat com una malaltia mental, el sistema sanitari català va reconèixer fa amb prou feines unes setmanes que ja no serà tractada com una patologia, per la qual cosa les persones que vulguin iniciar una transició de gènere ja no hauran d'acreditar a Catalunya que pateixen un trastorn psiquiàtric, denominat 'disfòria de gènere'.

Recio afirma que el seu objectiu principal en aquests moments és consolidar el projecte I-Vaginarium i aconseguir arribar a aquestes noies que, amagades del món transsexual, també pateixen la poca informació relativa al canvi de gènere.

I-Vaginarium es presenta en format conferència o en format taller, amb diverses sessions on les noies que assisteixen van experimentant amb resultats gairebé immediats, a més de ser un projecte sense ànim de lucre i totes les sessions són gratuïtes gràcies al suport del Centre Cívic Barceloneta.

Ja ha impartit tres sessions, a les quals han assistit unes 30 noies operades, i en què també participen una ginecòloga i una sexòloga per a aporten la visió més professional.

L'activista vol arribar al nombre més alt de noies possible, amb la difusió del projecte en les xarxes socials i mitjançant associacions intramurs, com el sindicat CCOO que abriga el seu projecte.