El Parlament porta l'aplicació del 155 al Tribunal Constitucional

La Diputació Permanent -òrgan que vetlla pels poders del Parlament entre legislatures, amb la composició de l'hemicicle anterior a les eleccions del 21D- va aprovar la proposta del grup de JxSí d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra les mesures aplicades a l'empara de l'article 155.

Una iniciativa que va prosperar gràcies al fet que JxSí (format per PDeCAT i ERC) va comptar finalment amb els vots a favor de Catalunya Sí que es pot, esquivant així l'abstenció de la CUP, que va mostrar la seva reticència a reconèixer cap «autoritat i competència» a l'Alt Tribunal espanyol.

De fet, atès que la CUP comptava amb sol un representant, Gabriela Serra (aquest grup va refusar rellevar Eulàlia Reguant quan va deixar el seu escó al Parlament), Junts per Sí no podria haver tirat endavant la seva proposta si no hagués comptat amb el suport dels comuns.

Davant els 11 vots a favor i una abstenció, de la seva banda Cs, PSC i PP (7) van votar en contra, tot i que van celebrar que els grups sobiranistes «reconeguin al TC i la seva legitimitat».

En la seva argumentació, Lluís Corominas (JxSí) va assegurar que el Govern espanyol, en aplicació del 155, va dissoldre el Parlament i va cessar el Govern «de manera anòmala i en contra de la llei, mitjançant una interpretació excessiva» i un «abús» d'aquest article.

Per a JxSí, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució «vulnera l'ordenament vigent», de manera que insta el Parlament que es «defensi» davant aquesta «clara vulneració de l'ordenament legal» i dels drets dels diputats.

Consell de Garanties Estatutàries

Corominas va justificar la interposició del recurs d'acord amb els arguments expressats pel Consell de Garantia Estatutàries que, en el seu dictamen no vinculant d'octubre, no va avalar que s'usés el 155 per cessar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu Govern, ni tampoc per limitar l'activitat del Parlament i intervenir organismes de l'administració catalana.

Així, va considerar que el desplegament del 155 hauria de ser considerat «nul», que es va produir una «indefensió jurídica» de Puigdemont i del Parlament, i que es va fer una interpretació «extensiva» del redactat de la llei, provocant una «lesivitat» de la sobirania del Parlament català.

«L'única conspiració cap a Catalunya ha estat la del Govern espanyol, que fa servir els òrgans de l'Estat per anul·lar l'autonomia catalana i empresonar idees», va dir Corominas.

Marta Ribas (SíQueEsPot) va exigir la «immediata» suspensió de l'aplicació del 155 i va explicar el suport del seu grup: «Nosaltres vam dir que ni DUI ni 155. Avui parlem de no al 155. Hi donarem suport perquè creiem que hi ha motius sobrats per considerar que s'han sobrepassat límits democràtics, constitucionals i legals».

D'ells es va desmarcar la CUP, que en veu de Gabriela Serra va considerar que el 155 és «un cop d'Estat» i per això «no val la pena demostrar la seva inconstitucionalitat».

«Abús de la majoria»

Però Carlos Carrizosa (Ciutadans) va lamentar que s'aprovi aquesta iniciativa mitjançant una Diputació Permanent que «abusa de la majoria del Parlament sortint, molt diferent del nou que entrarà», com també va criticar que es convoqui de nou els diputats «únicament i exclusivament per parlar una altra vegada del seu monotema. Lesius van ser vostès per a la democràcia catalana», va asseverar. Des del PSC, Iceta va recordar que, davant la «flagrant i continuada violació de la legalitat» per part de l'independentisme, «no hi havia una altra manera de parar un procés que va liquidar l'Estat de Dret i va dividir la societat» que aplicant el 155.

Un argument en el qual també va incidir el popular Alejandro Fernández: «Celebro que presentin el recurs, perquè és de manera implícita el reconeixement al TC i la seva legitimitat», va dir el diputat del PP, que va lamentar en tot cas el «caràcter bipolar» dels grups sobiranistes.