17 de gener de 2018
17.01.2018

«Qui creu que el finançament d'un partit el decideix el tresorer?»

Entrevista amb el director de l'Agència Valenciana Antifrau i exdirector general del Palau de la Música Catalana

19.01.2018 | 14:39
«Qui creu que el finançament d'un partit el decideix el tresorer?»

Està satisfet amb la condemna del cas Palau?

Estic satisfet perquè la decisió ratifica la validesa de tota la documentació que vaig aportar. Acredita que hi va haver frau majúscul, així com el procés de finançament il·lícit de Convergència.

Algun però?

Sí, la instrucció va ser molt deficitària. Es van quedar coses per resoldre i es van abandonar línies d'investigació. El més trist va ser quan es va canviar el patronat del Palau de la Música per l'arribada d'Artur Mas, que va obligar al fet que la institució deixés d'acusar Convergència. Això va fer que la quantitat que CiU haurà de tornar sigui decomissada i aportada a l'Estat. El meu plantejament ha estat sempre que calia recuperar tots els diners per al Palau.

En la sentència hi ha tots els que hi són?

No. Hi va haver bancs que no van col·laborar i no els ha passat res i qui es creu que qui decideix la política de finançament d'un partit, de les seves campanyes, del seu funcionament, és el tresorer?

És irremeiable que el «Senyor X» de torn quedi fora de perill?

Espero que això canviï alguna vegada. Per que els «Senyors X» són els veritables responsables. Si condemnes només els seus peons, ells continuen fent el que venien fent per sentir-se impunes. Alguna vegada haurem de prendre consciència i arribar a la primera causa de la corrupció: aquells que ho decideixen en l'àmbit del poder polític i aquells que ho accepten des de l'àmbit de les empreses privades. Això s'ha d'acabar. Qui paga al poder polític no pot obtenir avantatges sobre una empresa que de veritat es creu la llibertat de mercat. És el gran escàndol nacional, s'han carregat l'article 14 de la Constitució i ningú es dona per assabentat.

Troba paral·lelismes entre el cas Palau i el de Gürtel?

Veig un paral·lelisme en el fet que es van utilitzar els mateixos patrons: les factures falses, l'empresa pantalla, la simulació. També pel que fa al tipus de personatges involucrats: durant un temps van tenir la consideració de grans personatges, gent hiperrespectada, per després veure el que hi havia més avall: pura corrupció. També hi ha coincidència en l'entesa entre el poder polític i les empreses i el que comporta: un partit amb avantatges respecte a la resta. El rendiment final és el gran engany ciutadà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema