25 de març de 2018
25.03.2018

Ciclogènesi «Puigdemont»

L'euroordre emesa pel Suprem força l'expresident a abandonar Finlàndia, país on els intents violents de secessió poden comportar penes de fins a 10 anys de presó - Puigdemont retorna a Bèlgica, que ja té la sol·licitud de detenció per part d'Espanya

26.03.2018 | 10:00
Ciclogènesi «Puigdemont»

La saviesa de la natura desborda qualsevol límit: com s'explica, si no, que ahir, dissabte de convulsió més que no pas vigília de Rams, el dia, a Catalunya, fos fred, ventós, gris i plujós, en resum, la metàfora de l'estat d'ànim d'una societat esberlada per la meitat per una política dimissionària, encomanada a l'adrenalina dels tuits, a la postveritat més trumpiana i al dramatisme comprat a granel en basars xinesos? Política en funcions que ha delegat en la justícia la resolució d'un conflicte difícil de suportar de tan llarg, histèric i intens, que ha col·locat (tota) la societat entre l'espasa i la paret. L'ingrés a presó de quatre exmembres del Govern i de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, divendres, decretat pel magistrat Pablo Llarena, va convertir-se en el detonant de la ciclogènesi (política) explosiva que ahir es va precipitar sobre un país que ha passat de la catatonia a l'excitació col·lectiva.

El mal temps no escampa

Però el mal temps no escampa, resulta impossible pronosticar quina serà la nit en què sortirà el sol: s'aproxima una altra borrasca, d'intensitat difícil de predir, que es va formar en latituds gairebé polars, a Hèlsinki, la capital de Finlàndia, i al bell mig de la qual se situa l'expresident i, encara, diputat al Parlament, Carles Puigdemont, que divendres feia camí cap a Bèlgica. Ahir, la Policia finlandesa va rebre l'euroordre de detenció que el Tribunal Suprem, a petició de la Fiscalia, va autoritzar i emetre contra ell perquè fos detingut i extradit a Espanya per respondre de les acusacions de rebel·lió i malversació.

Parador desconegut

El superintendent dels serveis d'Investigació Criminal finlandès, Hann Kautto, informava l'agència Europa Press, confirmava haver rebut la petició de la justícia espanyola i que activava l'operatiu per localitzar Puigdemont qui, al seu temps, expressava, per boca del seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, predisposició a cooperar amb les autoritats de Finlàndia. La defensa de l'expresident català, en la línia del que afirmava en una entrevista publicada a l'edició d'ahir de Diari de Girona, insistia que el seu client no s'ha amagat mai de la justícia.

Cap a Bèlgica

La policia de Finlàndia, però, advertia que desconeixia el parador de l'expresident. A mitja tarda, l'amfitrió de Puigdemont en aquelles latituds molt nòrdiques, el diputat Mikko Kärnä, desmentia Alonso-Cuevillas i assegurava que el polític català era fora de Finlàndia, que havia marxat cap a Bèlgica, no sabia si per terra, mar o aire (la Fiscalia d'aquell país confirmava que també ha rebut l'ordre de detenció). Kärnä explicava que l'expresident li hauria confirmat que una vegada allà «cooperarà per complet amb les autoritats», apunta Europa Press.

Un país feliç

En cas d'haver estat detingut a Finlàndia –un dels set països «més feliços» del món segons l' Informe Mundial de Felicitat ( World Happiness Report) elaborat per l'ONU i el bressol del Pare Noel– la situació de Carles Puigdemont es podia haver complicat notablement, ja que el Codi Penal d'aquella democràcia castiga amb 10 anys de presó qualsevol intent violent de segregació d'una part del territori nacional sense l'acord previ del Parlament, supòsit que queda expressament prohibit per la Constitució. Finlàndia no és Espanya –on els intents de rebel·lió violents poden comportar 30 anys de privació de llibertat–, però tampoc no és Bèlgica, on aquesta mena de delictes no estan recollits en l'ordenament jurídic. Precisament Kärnä relata que divendres, a l'hora d'esmorzar, davant de l'eventualitat de noves detencions a Espanya, Puigdemont va estudiar dues opcions: entregar-se a Finlàndia o retornar a Bèlgica. Va optar per la segona opció «sàviament», en opinió del diputat finlandès. Quedar-se a l'extrem més septentrional del continent europeu hauria reportat a Puigdemont un procés «llarg i difícil» que li «hauria impedit distribuir el seu missatge de pau, democràcia i drets humans», diu Kärnä (davant d'això, a Alonso-Cuevillas no li va quedar més remei que reconèixer que el seu client havia tocat el dos). Per on també es mou amb desimboltura el diputat de JxCat és per la xarxa social Twitter –de fet, la conferència pronunciada a la Universitat d'Hèlsinki versava sobre el projecte de «República digital»–, des d'on enviava un missatge als familiars dels presos: «Gràcies pel vostre coratge. Gràcies per la vostra força. Lluitarem fins al final. Per vosaltres. Pels companys i companyes que són ostatges d'un Estat repressor, per la llibertat de Catalunya». Res de nou en el pla ideològic: Puigdemont es manté on era.

Comín té pressa...

Amb la borrasca «Hugo» desfermada sobre l'Estat espanyol (pluges i vents huracanats arreu, onades gegants trencant sobre la costa cantàbrica), la ciclogènesi «Puigdemont» revifava i es movia a tota velocitat en direcció al «cor» de la Unió Europea: Waterloo, Bèlgica. Allà l'espera –o s'hi està– l'exconseller i diputat d'ERC Toni Comín que, informa ACN, defensa que encara hi ha dos mesos de coll perquè JxCat i ERC s'asseguin amb la CUP per negociar un acord per investir un nou president. Comín admet ara que el «tenim pressa» va fer «molt mal en el moment que havíem d'arribar a la declaració [d'independència]» i consideraria un «fracàs polític» la renúncia de Puigdemont a l'escó, tràmit que impediria el seu retorn a la Presidència; reclama, doncs, celeritat per un pacte que eviti eleccions i advoca per «blindar políticament» el Consell de la República, que opera des de la capital belga, Brussel·les, i que té la seu «oficial» a Waterloo, al palauet on viu de lloguer Puigdemont.

... I Rufián reclama les actes

El discurs de Comín se situa a les antípodes del del seu company de files, el diputat a les Corts espanyoles Gabriel Rufián, que deia a Rac1 que «dimitiria», és a dir, entregaria l'acta de diputat, si d'ell depengués «la conformació d'un Govern». Malauradament, però, «no puc decidir per [Puigdemont]». Ara, diu Rufián que «defensaré qualsevol defensa [valgui la redundància] antirepressiva que tingui i la seva autonomia [de Puigdemont]. I concloïa l'argument amb una pregunta retòrica convenientment resposta: «Cal formar un Govern. Com? Doncs és evident: Puigdemont i Comín hauran de renunciar a l'acta».

Pronòstic meteorològic per a avui: més mal temps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit