Una riuada de gent va omplir ahir la Rambla. Ni la por pel record dels atemptats, ni les mesures de seguretat desplegades per a l'ocasió van evitar que centenars de ciutadans i visitants estrangers s'hi passegessin des de primera hora del matí. «Estic content d'estar avui aquí», va dir Stefano, un turista sard en assabentar-se de l'efemèride, que recorda com l'atemptat «es va sentir molt» a Itàlia. Optimista, l'alemany Stephan, acabat d'arribar a la ciutat, proclama que si es deixés dur per la por «no aniria enlloc mai més», la qual cosa rebutja amb la seva visita a Barcelona. El ciutadà rus Yuri, que va viure l'atemptat en directe i va quedar «a 10 metres» de la furgoneta ahir va portar flors per les víctimes. Aleshores va estar una setmana sense poder trepitjar la Rambla, abatut pels tràgics fets que havia presenciat.
«Explico a la meva família i amics que allò va ser com un bowling humà». Aquesta és l'escabrosa imatge que ve al cap a en Yuri quan recorda l'atemptat a la Rambla. Yuri treballa a la Rambla i aquell dia era al lloc dels fets. Un any després, Yuri segueix treballant i venint cada dia al mateix lloc. A prop del mosaic de Miró, on hi ha disposada l'ofrena floral a les víctimes, Yuri es disposava ahir a deixar-hi un ram en homenatge als morts en l'atemptat.
L'afluència de visitants a la Rambla va ser gran i només l'absència de trànsit rodat i una destacada presència policial a la zona de Liceu recordaven que ahir s'hi celebrava una malaurada efemèride. De fet, alguns turistes descobrien que ahir se celebrava un any des dels atemptats del 17-A. «Acabem d'arribar a la ciutat», es justifica l'alemany Stephan, a prop del Mercat de la Boqueria. «Ens hem adonat que hi ha molta policia al carrer, no sé si és necessari», afegeix aquest turista. Stephan recorda haver vist a la televisió les imatges de l'atemptat de Barcelona d'ara fa un any: «Va ser molt trist per a tots», va comentar. No obstant això, l'alemany va considerar que «si tinguéssim por no aniríem enlloc mai més», i per això no s'havia ni plantejat la possibilitat de no visitar Barcelona després dels atemptats. «M'agrada visitar llocs com aquest; hi ha un risc, però no tinc por», va afirmar.
L'acte institucional «sobra»
Més a prop del punt exacte on es desenvolupa l'homenatge floral a les víctimes, el propietari de la floristeria Benzal, Jordi Hernández, regava les seves plantes mentre esperava que s'aixequés el tall i la gent tornés a circular per davant del seu negoci. Per a Hernández, l'acte institucional «sobrava» i, en tot cas, li hauria agradat que fos«més proper» a les víctimes. «M'agradaria abraçar-los», va proclamar.
«Tothom s'hauria de poder apropar a les víctimes, abraçar-los i estar a prop d'ells, expressant els seus sentiments», va suggerir aquest comerciant, que sortosament tenia la persiana abaixada el dia dels atemptats. «Aquell dia estàvem de vacances, ens va trucar un company per explicar-nos-ho i pensàvem que era una broma perquè a vegades havíem comentat que un dia ens havia de tocar (ser víctimes d'un atemptat) a nosaltres», va recordar. Per sort, va afegir, no van haver de lamentar cap víctima entre els coneguts de la zona. Però tot plegat els va afectar, i van seguir sense obrir uns dies més enllà del previst per refer-se de l'impacte. «Però després la vida continua, això és la Rambla, el cor de la ciutat, i s'ha de continuar com abans de l'atemptat».
Entre els ciutadans que van baixar expressament a la Rambla per «recordar» les víctimes hi havia la Ramona i la Rosa, dues amigues que portaven roses i lluien cartells de l'Assemblea Nacional Catalana on deia «Us tenim presents, no tenim por, suport a les famílies i les víctimes del 17-A».
«És un dia per al record, hem vingut a estar en silenci, portar una flor, i pensar en elles» (les víctimes), va resumir la Ramona. Al seu parer, Barcelona «tira endavant» i «superarà aquells fets», per bé que el record «quedarà per sempre».
Sobre el dia d'ahir, van considerar que la Rambla es veia «menys plena», la qual cosa es debia al seu entendre al fet que «hi havia una mica de rebuig cap al personatges que venien», senyalaven referint-se a la presència del Rei als actes de record i homenatge a les víctimes. «Ell no hi ha de fer res, aquí, això és una cosa nostra», expressaven. Després dels actes, la zona quedava novament oberta a la gent i l'espai s'omplia de curiosos i moltes càmeres.
