ERC i EH Bildu no només aniran junts a les eleccions europees del proper maig. Les direccions de les dues formacions han tancat un acord per compartir punts al programa electoral del 28-A i coordinar estratègies al Congrés. Es tractaria de mantenir una unitat d'acció política un cop passin les eleccions, especialment a punts estratègics per als dos partits, com el dret a l'autodeterminació, la defensa dels drets civils i polítics, o les polítiques socials d'esquerres i progressistes.
No serà una coalició ni compartiran sigles com a les europees, però amb aquest acord es crea un «paraigua» per fer que a les eleccions al Congrés i al Senat totes dues formacions comparteixin elements que els facin estar coordinats durant tota la legislatura. Tant és així que, segons van explicat fonts de la direcció d'ER, després del 28-A podrien optar per compartir un mateix grup parlamentari a les dues cambres.
El diputat al Congrés per ERC Gabriel Rufián va assegurar que per a les properes eleccions generals ERC vol ser «un mur contra el feixisme que campa lliurement», i va apuntar que el partit republicà és el «front real contra el bloc del 155». Rufián també va afirmar que Oriol Junqueras, que serà el candidat d'ERC a les eleccions, serà la cara visible a totes les candidatures «mentre continuï l'amenaça als drets civils».
Per la seva banda, el corrent intern de la CUP Poble Lliure va afirmar que la formació política hauria d'«assumir el repte d'articular una candidatura» a les eleccions generals per oferir una «opció de ruptura amb l'Estat».
En un comunicat, Poble Lliure va informar del seu posicionament davant els comicis del 28-A considerant que els catalans han demostrat en els últims mesos «consciència i mobilització en termes de ruptura democràtica respecte al règim monàrquic espanyol i en favor de la construcció d'una República Catalana Independent».
Poble Lliure va afegir que aquesta situació contrasta amb la línia dels partits independentistes que fins ara sí han concorregut a les generals perquè adopten «un discurs reformista totalment inviable en un estat espanyol en plena deriva autoritària».
Per aquest motiu, va apostar per «una alternativa electoral que permeti les desenes de milers de catalanes i catalans conscients i
