Vuit de cada deu persones sense sostre que són ateses amb el model «housing first» -primer l'habitatge, en anglès-, que prioritza proporcionar un pis a les persones sense sostre amb malalties mentals o addiccions per millorar la seva salut, aconsegueixen deixar el carrer. Així ho va explicar la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta a «housing first» a l'hospital Sant Joan de Déu, Laura Guijarro.
El «housing first» és una metodologia de treball social desenvolupada en principis dels anys 90 a Nova York pel psicòleg Sam Tsemberis, que s'ha estès per molts països d'Europa i el Canadà, «arribant a convertir-se en l'estratègia social finlandesa perquè no hi hagi persones que visquin al carrer», va subratllar Guijarro.
Uns 50 pisos
A Barcelona s'aplica des de fa cinc anys de la mà d'un projecte pilot de l'Ajuntament, en el qual dues entitats, Sant Joan de Déu-Serveis Socials i la UTE Suara-Sant Pere Claver, gestionen un total de 50 pisos, repartits per diferents finques i barris de la ciutat.
Aquesta metodologia es dirigeix sobretot a persones amb malalties i problemes de salut mental, amb addiccions, amb una salut física delicada, amb discapacitats o que viuen al carrer des de fa molt temps. El model «housing first» neix «per afrontar les situacions més cròniques», va aclarir Guijarro, ja que «les persones sense sostre no tenen un espai físic on reconstruir la seva vida, les relacions socials i l'autonomia personal».
