12 de setembre de 2019
12.09.2019

El Suprem revisarà la sentència del cas Palau el 5 de novembre

12.09.2019 | 09:21

El Tribunal Suprem revisarà el pròxim 5 de novembre la sentència del cas Palau que va condemnar a quatre anys i cinc mesos de presó l'extresorer de CDC Daniel Osàcar i la formació per retornar els 6,6 milions d'euros en comissions il·legals que Convergència va cobrar a través del Palau de la Música.

Fonts jurídiques han informat a Efe que la Sala ha fixat per a aquell dia la deliberació i sentència en una reunió a porta tancada en la qual resoldrà sobre els diferents recursos de cassació presentats per la Fiscalia i les defenses contra la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona.

Aquest tribunal va condemnar a quatre anys i cinc mesos de presó l'extresorer de CDC Daniel Osàcar i va ordenar el decomís de 6,6 milions d'euros el partit pels "guanys obtinguts" en el cobrament de comissions de la constructora Ferrovial. Tots dos van recórrer al TS.

A més d'Osàcar i CDC, van recórrer els saquejadors confessos del Palau Fèlix Millet, condemnat a 9 anys i vuit mesos; i la seva mà dreta, Jordi Montull, sentenciat a 7 anys i sis mesos de presó.

Els dos es troben a la presó de Brians-1 (Baix Llobregat) des del febrer del 2018 per ordre de l'Audiència, que va apreciar risc de fugida mentre no es resolguin els seus recursos al Suprem.

També va recórrer l'exdirectora financera del Palau Gemma Montull, filla de Jordi, per la condemna que li va imposar l'Audiència de quatre anys, sis mesos i 22 dies.

Van fer el mateix Laia Millet i Marta Vallès, filla i dona, respectivament, de Millet condemnades com a responsables civils a títol lucratiu del desfalc, així com les empreses vinculades a les dones dels exresponsables del Palau a través de les quals es va perpetrar l'espoli.

A més la Sala revisarà el recurs de la Fiscalia contra l'absolució dels exdirectius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, en considerar que no ha transcorregut el termini perquè hagin prescrit els delictes dels quals se'ls acusava.

La sentència considera provat que el Palau de la Música va servir per "emmascarar" el pagament de comissions de fins al 4% de la constructora Ferrovial, a canvi que "alts responsables" de CDC no identificats li asseguressin un "flux constant" d'adjudicació d'obres públiques.

El tribunal sosté que els extresorers Carles Torrent, mort el 2005, i Daniel Osàcar, es van convertir en la "clau de volta a CDC que permetia l'entramat de cobrament de comissions a canvi d'obra pública", entre elles la construcció de la Ciutat de la Justícia o la línia 9 del metro.

Segons l'Audiència, l'"acord criminal" per al pagament de comissions de Ferrovial a CDC "es va mantenir ininterrompudament des dels anys 1999 fins al 2009" i va requerir que els extresorers, "per si mateixos o amb el suport d'altres alts responsables del partit no identificats", utilitzessin el seu càrrec per influir en polítics de la formació que estaven en "la posició administrativa decisòria (a nivell autonòmic o local)" per adjudicar obres públiques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook