El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat el recurs de súplica que va interposar la defensa de el president de la Generalitat, Quim Torra, perquè elevés la seva causa per desobediència a la justícia europea, i el remet a articular aquest tràmit quan s'hagi dictat sentència.
En una providència, la sala civil i penal del TSJC ha desestimat el recurs de súplica que dimarts passat va plantejar Torra després del seu judici del dia anterior per desobediència a la Junta Electoral per no retirar a temps els llaços grocs en període electoral, en considerar que se li havia privat el dret a un jutge imparcial.
En el seu escrit, Torra recorria la decisió de l'alt tribunal català de no admetre en el judici cinc qüestions prejudicials que va plantejar per denunciar que s'havien vulnerat els seus drets en aquest procediment.
La defensa el president català exigia que s'elevessin aquestes qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i que es declarés nul·la la decisió que va adoptar "in voce" durant el judici el president de tribunal, Jesús María Barrientos, que les va rebutjar per "extemporànies".
En una providència, la sala del TSJC que va jutjar Torra rebutja el recurs del president català perquè conclou que no és possible recurs contra la decisió adoptada el passat dilluns a la vista, "sense perjudici de la seva articulació contra la sentència que posi fi al judici oral, si fos el cas".
Barrientos va rebutjar admetre dilluns passat les qüestions prejudicials durant el tràmit d'informe de la vista oral en considerar que la defensa de Torra, exercida per l'advocat Gonzalo Boye, les havia sol·licitat en el moment processal equivocat.
Segons el magistrat, Boye no hauria d'haver plantejat aquestes qüestions en el seu informe final, sinó abans d'elevar les seves qualificacions a definitives per donar així l'oportunitat a la resta de les parts de formular les al·legacions que fossin pertinents.
El president considerava en el seu recurs ara rebutjat que aquest raonament de l'TSJC "no pot qualificar-se sinó de mer pretext amb l'única pretensió de vulnerar" els seus "drets" ja que, assegurava, no hi ha cap "precedent" que impedeixi plantejar qüestions al TJUE durant la fase dels informes. E
