El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l'inhabilita durant 18 mesos per un delicte de desobediència. L'escrit de la defensa conclou que les decisions judicials i administratives han pretès "apartar il·legal i il·legítimament" Torra de la Presidència de la Generalitat. "Parlem d'una clara intencionalitat política que, al seu torn, té seriosos indicis de constituir una palmària persecució política", afegeix el recurs, que posa en dubte la manca d'imparcialitat de diversos membres de la Junta Electoral Central, però també del jutge instructor de la causa i dels membres del tribunal que el va jutjar.

Torra demana una vista oral i una nova sentència que anul·li la del TSJC, absolent el president del delicte de desobediència. També reclama la suspensió cautelar dels efectes de la decisió del tribunal català fins que es pronunciï el Suprem.

En el bloc de la manca d'imparcialitat, el president posa en dubte el jutge instructor, Carlos Ramos, especialment per una interlocutòria on va incloure expressions que la seva defensa considera que ja prejutjaven el president. A més, subratlla que el seu nomenament obeeix a una proposta d'un partit "rival" de Torra, en al·lusió al PSC.

També qüestiona tres membres del tribunal que va jutjar Torra, el propi Jesús María Barrientos, però també dos magistrats més. Cita opinions prèvies de Barrientos sobre els fets jutjats i també remarca que va participar en tràmits previs de la causa. El recurs constata que tot plegat es tracta d'un "gravíssim precedent de falta d'imparcialitat i un indubtable símptoma que el judici oral no constituïa un debat real, ja que la sentència ja estava predeterminada".

Així mateix, es queixa de la vinculació de vocals de la Junta Electoral Central amb partits com PP i Cs, i també d'opinions expressades públicament per aquests mateixos vocals contràries a l'independentisme, a Carles Puigdemont o a Quim Torra. Els vocals de la JEC, "animats pel seu desig d'aniquilar els seus enemics polítics" van dictar una resolució "obertament arbitrària i extravagant per criminalitzar el comportament" de Torra, diu la defensa. Lamenta que el TSJC no hagi ni tan sols tingut en compte aquest aspecte.

Un altre argument del recurs de Torra per denunciar la parcialitat del tribunal és que no se'l va tractar com a Molt Honorable President durant la vista, el que suposa, al seu parer, que ja se l'estava condemnant.

Un segon bloc del recurs se centra en la vulneració del dret a un procés amb les degudes garanties i del dret a la tutela judicial efectiva. En aquest apartat, es queixa que la defensa va voler plantejar qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el TSJC no ho va permetre.

En aquest sentit, també acusa el TSJC de vulnerar el dret a una resolució judicial motivada i fundada en dret, perquè considera que la sentència del desembre "presenta un dèficit de raonament i fonamentació que només pot ser conseqüència de la predeterminació" del resultat, que al seu torn "resulta de la falta d'imparcialitat del tribunal". La defensa de Torra lamenta que no hi ha cap referència ni discussió detallada, ni cap al·lusió jurisprudencial.

Les ordres de la JEC eren "il·legals"

Un altre motiu de recurs és la vulneració del principi de legalitat penal, ja que s'argumenta que Torra ja va ser sancionat pels mateixos fets per la pròpia JEC a una sanció de 3.000 euros, essent per tant condemnat dues vegades. Però a més d'això, la defensa insisteix que no va cometre cap delicte de desobediència, perquè les ordres de la JEC eren "il·legals i no es trobaven en l'àmbit de la seva competència", ja que pot opinar però no donar ordres, diu. També reitera que no hi ha relació de jerarquia entre Torra i la junta.

Un altre gran apartat de les al·legacions al Suprem de Torra se centren en la vulneració del dret a la llibertat d'expressió. En aquest punt cita la inviolabilitat parlamentària que l'Estatut reconeix per a tots els diputats del Parlament. "Estem davant d'actes polítics emparats per la llibertat d'expressió i el dret de representació política, que al seu torn estan protegits per la inviolabilitat parlamentària", remarca. L'exhibició de llaços grocs i d'una pancarta sobre els presos és una manifestació d'aquest dret, continua.

També considera que legislador va voler reservar la pena d'inhabilitació especial per als delictes més greus, entre els quals no es troba el de desobediència a l'autoritat superior. A parer de la defensa, el TSJC va fer una "interpretació massa extensiva" de la legislació.

En aquest sentit, remarca que un "un indici de la desproporció" de la sanció és que uns fets com els atribuïts a Torra "en cap cas" tindrien una pena d'aquestes característiques "en cap societat democràtica" de l'entorn. Això implica també, una vulneració del dret a la proporcionalitat de les penes, segons el recurs, que assenyala que els mateixos Pedro Sánchez o Isabel Celáa van ser multats només amb 500 i 2.500 euros per incorreccions en campanya electoral.