El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha emès una resolució sobre l'acompanyament en la mort en el context de la covid-19 amb els pacients a punt de morir. En aquest sentit, diverses persones s'han adreçat al Síndic per queixar-se per la manca d'informació sobre l'estat d'un familiar que estava ingressat en un centre sanitari o social i, en alguns casos, el dolor pel fet de no haver-lo pogut acompanyar en els darrers moments de la seva vida. Ribó ja va iniciar una actuació d'ofici el mes de març sobre la gestió de residències de gent gran, en què es plantejaven recomanacions amb relació a la informació a les persones, l'atenció mèdica i l'acompanyament de les famílies.
En la resolució, el Síndic explica que durant l'estat d'alarma, s'han establert un seguit de mesures que tenen un fort impacte en el dret estatutari a viure amb dignitat el procés de la pròpia mort i que afecten també emocionalment els familiars i les persones properes a la persona difunta. Per minimitzar el risc de contagi, i atès que les UCI tenen una capacitat reduïda, les persones ingressades passen els últims dies de la seva vida lluny dels familiars més propers. Una situació similar és la que s'ha produït als centres residencials per a persones grans.
L'ordenament jurídic i l'ordenació sanitària de Catalunya, entre altres organismes, situen la dignitat de la persona com un principi bàsic de l'atenció sanitària, en què una de les finalitats del Servei Català de la Salut és la humanització dels serveis sanitaris, amb el màxim respecte a la dignitat de la persona i a la llibertat individual. L'atenció a les persones al final de la seva vida s'emmarca dins aquestes previsions.
En l'àmbit sanitari, l'atenció de les persones al final de la vida en les circumstàncies actuals és especialment difícil. Tanmateix, fins i tot en aquestes complexes circumstàncies, cal preservar, amb tots els esforços possibles, el dret a una atenció de qualitat al final de la vida. El Comitè de Bioètica de Catalunya, en el document 'Consideracions sobre la limitació dels recursos i decisions clíniques de la pandèmia de covid-19', ha manifestat que "s'ha de garantir l'acompanyament dels malalts amb risc vital imminent al final de la vida, almenys amb un familiar de forma contínua".
Per tant, el Síndic considera que calen mesures organitzatives que afavoreixin aquesta atenció de qualitat i, en la mesura que sigui possible, l'acompanyament per part dels familiars en el moment que el final de la vida sigui irreversible, amb l'adopció de les mesures de protecció sanitàries adequades. En aquest sentit, algunes comunitats autònomes, com el País Valencià o Castella i Lleó, han adoptat protocols específics destinats a garantir l'acompanyament al final de la vida en aquest context de pandèmia per coronavirus.
El Síndic ha recomanat al Departament de Salut i a la direcció dels hospitals que garanteixin que les persones malaltes ingressades a l'UCI puguin tenir, si així ho demanen, la companyia d'un familiar, i l'equip mèdic haurà de mantenir informat el familiar i el pacient del risc de contagi. També cal garantir als pacients en fase terminal un espai individualitzat perquè puguin estar acompanyants dels seus familiars més directes, tot establint-ne, si escau, un nombre màxim. Els hospitals i les autoritats sanitàries han d'establir o reforçar un servei de suport psicològic a les persones que han patit la mort d'un familiar en les circumstàncies d'aïllament descrites anteriorment.
El Síndic ha adreçat aquesta resolució al Defensor del Poble perquè, dins el seu marc competencial, pugui dur a terme les actuacions que consideri oportunes per pal·liar els greuges analitzats en el marc d'aquesta actuació d'ofici.
· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus
