La revocació del tercer grau penitenciari als líders independentistes dona una pàtina d'oficialitat al que ja s'entreveia. El bloc majoritari al Parlament, el secessionista, anirà a les urnes sense que les seves primeres espases, ni Carles Puigdemont (per decisió pròpia), ni Oriol Junqueras (empresonat i inhabilitat), optin a la presidència. I, a més, pel que fa a la resta de líders presos, sense marge de maniobra per fer campanya, a diferència dels residents a l'estranger.

Pel que fa als comicis de 2017, la principal variació a ERC és que serà la seva «segona línia» la que porti el pes de les candidatures i de la campanya. El 21-D, Oriol Junqueras, en presó preventiva, va poder encapçalar la llista d'ERC i participar amb algun àudio. Però llavors va ser un altre pes pesat del partit, Marta Rovira, qui va carregar sobre les seves espatlles la campanya republicana.

Rovira és des d'abril de 2018, quan va partir cap a Ginebra, en un segon pla mediàtic. En aquesta campanya que s'acosta tornarà a tenir un paper actiu, però el pes el portarà Pere Aragonès. El 2017, el partit va protegir l'avui vicepresident, a qui va deixar al front de la maquinària de la Generalitat mentre s'aplicava l'article 155. Els cinc primers llocs els van ocupar Junqueras, Rovira, Raül Romeva, Carme Forcadell i Carles Mundó. El 2021, la llista estarà encapçalada per Aragonès, tindrà Laura Vilagrà de número dos i Roger Torrent, de tres. Marta Vilalta liderarà la llista de Lleida (el 2017 va ser Meritxell Serret) i Teresa Jordà, la de Girona, en successió de Dolors Bassa.

En el camp de Junts, la principal diferència rau en el fet que el líder fundador del partit, Carles Puigdemont, va renunciar a ser formalment el presidenciable. Això va obrir les portes a Laura Borràs, que va aconseguir un rotund triomf enfront de Damià Calvet a les primàries. Però des del partit confien que Puigdemont, que encara no ha decidit quin lloc vol ocupar a la llista, mostri de nou la seva capacitat d'arrossegament del vot independentista. «ERC té un problema de candidat. I, encara que no sigui com a aspirant a president, es podrà votar Puigdemont, però no Junqueras », diuen fonts properes a la cúpula de JxCat. «A molta gent d'ERC li agrada Puigdemont més que Aragonès», afegeixen.

L'esperit de l'elecció de Borràs està clar: el partit vol jugar la carta de la puresa independentista enfront d'un suposat entreguisme d'Esquerra al Govern. Així les coses, la pregunta que sorgeix és qui acusarà més la diferència. Els republicans reconeixen que van iniciar l'anterior campanya moralment molt tocats per la «desaparició» del seu «cap», Junqueras. Ara, però, aquesta «segona línia» acumularà més de tres anys de rodatge. A JxCat recorden que abans del 21-D la diferència amb ERC era molt més gran de la que avui pronostiquen les enquestes.

Els republicans consideren que Borràs pot «recollir el nucli sobreescalfat de l'independentisme d'última hora», segons una veu ressenyable del partit, però que «la màgia de 2017 de Puigdemont va convèncer molts més perquè tot -la DUI i les seves conseqüències- era molt recent i per la simbologia de la presidència».

És per això que l'ham electoral de JxCat, amb el qual buscarà remuntar l'avantatge que ERC li porta a les enquestes, és garantir «un Govern nítidament independentista». Però Junts tractarà detransmetre en el programa que, a més de les promeses sobre la secessió, són un partit capaç de governar amb «solvència». «A més del problema amb el candidat, ERC ha tingut un problema amb la gestió de la pandèmia», afirma una veu de JxCat. Una cosa que rebat la trinxera republicana. «La gestió de la pandèmia és, en bona part, comuna» i recorden les relliscades de Meritxell Budó.

L'altre canvi que experimentaran les llistes de Junts és la difuminació de la petjada del PDeCAT, que presenta llista pròpia. Aquest espai s'omplirà amb els candidats que designi la militància en la segona ronda de les primàries. El triomf de Borràs ha donat ales als seus seguidors més entusiastes, molt actius a les xarxes socials, a presentar-se. Perfils com el de Joan Canadell, president de la Cambra de Barcelona, ??o el de Jaume Alonso-Cuevillas, fins ara diputat al Congrés, prometen una campanya electoral que, per part de JxCat, estarà marcada per les apel·lacions a l'èpica.