23 de desembre de 2020
23.12.2020
Diari de Girona

La Fiscalia mostra la seva oposició als indults

als presos del procés

Considera que no poden ser «moneda de canvi» polític en el camp de les negociacions per a l'obtenció de suports parlamentaris

22.12.2020 | 23:57
El fiscal Javier Zaragoza, durant el judici del procés, l'any 2019.

El Tribunal Suprem ja té a les seves mans els dotze informes amb els quals els fiscals del judici del «procés» s'oposen a la concessió total o parcial de l'indult als líders independentistes condemnats per l'1-O. Els representants del ministeri públic consideren que en cap dels casos es donen els criteris d'equitat, reinserció i reparació total del mal necessaris per donar suport a la mesura de gràcia.

Entre els arguments esgrimits pels fiscals Fidel Cadena, Jaime Moreno, Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal figura que la Constitució veta que un Govern s'«autoindulti» davant delictes de traïció o contra la seguretat de l'Estat, i entenen que aquesta prohibició inclou que «la concessió del mateix pugui operar, lluny dels paràmetres de justícia, com a moneda política de canvi en el camp de les negociacions per a l'obtenció de suports parlamentaris».

«Segons el parer del ministeri fiscal, les circumstàncies que concorren en aquest cas no aconsellen la concessió de l'indult sol·licitat [...], tenint en compte l'enorme gravetat dels fets i la més que acreditada proporcionalitat de les penes imposades», assenyalen en els informes. En el de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, assenyalen que «extingir totalment o parcialment les penes que va merèixer la gravetat del delicte comès equivaldria a banalitzar una greu, per intensa i extensa, sedició que va afectar la democràcia representada per la Constitució, als llits democràtics d'expressió col·lectiva i a la unitat de l'Estat».

En el cas del president d'ERC, Oriol Junqueras, s'expressen així: «Eximir de responsabilitat, per aquesta via de l'indult, als qui, valent-se de les funcions públiques de govern, han infringit greument les lleis a través de l'execució d'uns comportaments delictius extraordinàriament greus com són intentar la liquidació de l'ordre constitucional o els actes de corrupció mitjançant la disposició de fons públics amb finalitats criminals, a més de buidar de contingut la funció jurisdiccional i el compliment de les sentències, suposa un trencament inadmissible en termes de legalitat democràtica del principi d'igualtat davant la llei, en privilegiar injustificada i arbitràriament al governant deslleial i corrupte».

Ho fan just abans d'insistir que «encara que el tribunal hagi considerat finalment que els fets comesos no van tenir suficient eficàcia lesiva per a l'ordre constitucional, és la veritat que el propi relat de fets provats acredita un cert desbordament dels contorns legals propis de la sedició i la incursió dels mateixos en l'execució d'alguns dels elements típics de la rebel·lió», que és el delicte pel qual ells van acusar en el judici. De pas, recorden la tipificació d'aquesta conducta en el dret comparat.

Expliquen que l'indult es preveu per a «temperar el rigor de les penes imposades en aquells excepcionals casos en els quals l'estricta aplicació de la llei condueix a una resposta punitiva absolutament desmesurada i desproporcionada» o quan, «en atenció a les concretes circumstàncies del penat, la fi resocializadora o rehabilitadora ja no resulta estrictament necessari», la qual cosa no es dona amb cap dels condemnats en aquesta causa, per als quals se sol·licita l'indult com a via per «superar el que eufemísticament es denomina conflicte polític». En aquest punt, els fiscals precisen que això implicaria un indult general, també vetat per la carta magna.

En l'informe de Junqueras, la Fiscalia destaca la seva responsabilitat com a vicepresident de la Generalitat i que només la malversació pot castigar-se amb fins a 12 anys de presó, la qual cosa neutralitza qualsevol desproporcionalitat de la pena imposada. «Ni el condemnat ha acceptat la seva responsabilitat o ha exterioritzat el seu rebuig en relació amb el delicte comès, ni ha reconegut el caràcter delictiu dels fets, ni ha mostrat cap penediment. Més aviat al contrari, la seva conducta, com la del conjunt dels condemnats a penes de presó, amb una falta de lleialtat democràtica sense precedents, s'ha caracteritzat pel seu rebuig a la legalitat constitucional i per la reiterada deslegitimació de l'actuació jurisdccional».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook