14 de febrer de 2021
14.02.2021
Diari de Girona

Frau en beques menjador: Empadronen fills fora del municipi per rebre l'ajuda

També s'han donat casos de parelles que se separen per obtenir aquest i altres beneficis públics

14.02.2021 | 16:01
Frau en beques menjador: Empadronen fills fora del municipi per rebre l'ajuda

Enmig d'una tendència cap a l'individualisme, potser no és d'estranyar que alguns pares i mares s'aprofitin de les beques menjador. Un grup de mares i pares assegura que es cometen irregularitats, empadronant els fills en una població a la qual no són escolaritzats (habitatges de familiars, segones residències, etc.), per rebre aquesta ajuda i, en alguns casos, també la beca de transport. Hi ha parelles que s'han arribat a separar per obtenir beneficis d'aquesta i altres ajudes, segons algunes fonts.

La llei preveu que tots els alumnes que s'han d'escolaritzar fora del seu municipi per falta d'oferta educativa tenen dret a la gratuïtat del transport i del menjador, per bé que només si s'han de moure del lloc on viuen tenen dret també a la gratuïtat del menjador. A les beques també s'hi poden acollir alumnes amb dificultats socioeconòmiques.

Però feta la llei, feta la trampa. Una primera font afirma que, quan formava part d'una AMPA de la comarca del Berguedà que gestionava el menjador, es van trobar amb un cas en què l'alumne que la rebia vivia just davant de l'escola. Parlant amb altres AMPA de la comarca van trobar més casos. «Tothom ho sap, però tothom calla», assegura.

«És una beca per als vulnerables, no perquè et compris la Thermomix. Molta gent la necessita i no la té», critica la font, assegurant que les irregularitats es traduïen en 120 euros al mes per a la família que cometia la irregularitat. Per aturar-ho, aposta per comprovar la veracitat de les dades, com preveu la convocatòria. A més, destaca que la majoria d'infractors són membres de la comunitat educativa: «Són els que més se n'assabenten».

Una segona font, que havia format part d'una AMPA de Berga, explica que mensualment es gastaven prop de 2.600 euros en beques de menjador atorgades a les famílies «que no fan trampes, sinó que s'aprofiten del sistema». Posa d'exemple els concessionaris de cotxes que tenen la seu fora de Berga per pagar un import de circulació inferior. Per a això, caldria demostrar l'empadronament i s'hauria de vincular l'ajuda amb la renda. En aquest sentit, reconeix que «els casos que coneixia, tots eren empresaris».

El Consell Comarcal no ha actuat

La consellera comarcal d'Educació, Araceli Esquerra, assegura que durant el seu mandat «ningú s'ha queixat» de la problemàtica, però «passa absolutament a tot arreu» i que «feta la llei, feta la trampa». «Com a Consell no anirem casa per casa», diu, apuntant que «depèn de cada ajuntament» i que «tenen altra feina que revisar això». Segons ella, al Berguedà no hi ha gaire casos, «en un lloc de 4 o 5 mil habitants hi pot haver 5 casos». En qualsevol cas, reitera que «les portes del Consell Comarcal estan obertes» si algú vol denunciar.

El Departament no veu fraus

El Departament d'Educació tira pilotes fora. Assegura que no els consten «fraus» en aquest sentit, i insisteix que, per «proximitat», els ajuts escolars són gestionats pels consells, «que fan totes les comprovacions de les dades facilitades per les famílies, i que són els organismes a qui cal adreçar-se en cas de sospita de frau» o «alguna presumpta irregularitat».

Por a denunciar

Un dels problemes col·laterals és la por a denunciar. Prova n'és que els denunciants del reportatge no han volgut desvetllar la seva identitat, i que no hi hagi denúncies formals. La primera font explica que, esgotades altres vies, només ella d'entre tres membres de l'AMPA volia fer el pas de denunciar el cas com a entitat, i finalment va descartar fer-ho personalment: «Crees conflicte social. En un lloc petit, pot repercutir als nens». «Jo era la follonera i els altres els guais», recorda aquesta font, que va acabar canviant d'escola. Per la seva part, la consellera d'Educació diu que «és normal» la por a denunciar, ja que «tothom es coneix», però que «cadascú ha de valorar si val la pena o no».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit