Tot i que els infants i adolescents han sigut els menys damnificats per la pandèmia i, generalment, han passat la malaltia de forma asimptomàtica o lleu; n'hi ha que no s'han deslliurat de patir la covid-19 persistent, malaltia reconeguda per l'Organització Mundial de la Salut i que afecta una de cada tres persones adultes que han passat la malaltia de forma lleu, segons alguns estudis.

Encara es desconeix el temps de duració i les proves diagnòstiques que podrien ajudar en el seu diagnòstic. Malgrat tot, recentment el Departament de Salut ha publicat una guia clínica pionera per atendre les persones que presenten aquesta simptomatologia i que està servint de model per a detectar les seqüeles en la població, tant en els més grans com els més petits.

Maria Méndez, cap del Servei de Pediatria de l'hospital Germans Trias i Pujol, és la responsable de la Unitat funcional de covid-19 persistent pediàtrica d'aquest centre sanitari, que es va posar en marxa a finals de l'any passat per donar resposta a la nova demanda de pacients amb seqüeles de la covid-19, que venien derivats d'especialistes.

«Dos pediatres de l'equip també patien covid-19 persistent i estaven més sensibilitzats; entre tots vam veure convenient crear la unitat, pionera a l'Estat espanyol, i de seguida vam començar a atendre pacients de tot Catalunya», explica Méndez.

A principis d'any, el servei atenia catorze infants i adolescents i actualment el total ja ascendeix fins a la vuitantena. D'aquests, n'hi ha cinc de la província de Girona, que tenen entre 12 i 16 anys. «La majoria són adolescents tot i que hem arribat a atendre un pacient de cinc anys; és molt difícil diagnosticar la malaltia però si són tan petits, encara més», diu.

Símptomes més freqüents

Els símptomes més freqüents són fatiga i falta de concentració o l'anomenada «boira mental». La primera patologia es tracta amb rehabilitació a la mateixa unitat del centre sanitari i Méndez destaca que «hem notat molta millora perquè van guanyant massa muscular». El segon aspecte es tracta des de l'Institut Guttmann, entitat amb la qual l'hospital col·labora, des d'on fan rehabilitació neurocognitiva. Paral·lelament, hi ha infants que també pateixen cefalees, taquicàrdies i problemes a la pell, entre d'altres.

La persistència d'aquests símptomes produeix una incapacitat per realitzar activitats bàsiques de la vida diària, escolar, social o personal. «N'hi ha que fa mesos que no poden anar a l'escola i també estudiants de batxillerat no saben si es podran presentar a la selectivitat, és important, per tant, fer una valoració global i donar una atenció multidisciplinària atenent a les manifestacions físiques, cognitives i emocionals que comporta», explica la cap de Servei de Pediatria, Maria Méndez, qui afegeix que «tant de bo pogués pronosticar els mesos que poden durar aquests símptomes però desgraciadament encara és una malaltia molt desconeguda i no hi ha cap tractament específic per combatre-la».

Méndez també recorda que per a qualsevol nen o adolescent no poder fer vida normal perquè es troba malament «té una gran repercussió emocional, i alguns necessiten suport psicològic».A més, molts d'ells s'han sentit «incompresos» durant molt de temps, fins que no se'ls hi ha diagnosticat la malaltia.

Finalment, la metgessa conclou que les famílies són les grans afectades per aquesta situació. «Ens diuen que en comptes d'un infant, sembla que cuidin un avi, el cansament que arriben a patir és molt gran».