El Tribunal Constitucional va confirmar ahir la condemna que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per impulsar la celebració de la consulta sobiranista del 9-N de l’any 2014. Segons van confirmar fonts jurídiques, els magistrats van rebutjar per unanimitat el recurs d’empara que va presentar l’expresident català per intentar anul·lar les penes de dos anys, un any i nou mesos, i un any i mig d’inhabilitació que se li van imposar, respectivament, per un delicte de desobediència. Aquest criteri es farà extensible als recursos d’Ortega i Rigau. Els tres van ser absolts de delicte de prevaricació del qual també se’ls acusava.

L’alt tribunal va deliberar ahir sobre la proposta presentada pel magistrat Pedro González Trevijano, partidari de rebutjar els recursos d’empara dels condemnats i, per tant, avalar la seva condemna per desobediència (que ja van complir íntegrament el 23 de febrer de l’any 2020), en haver impulsat el 9-N, tot i les advertències del mateix Tribunal Constitucional. El TC ja havia confirmat la condemna de Francesc Homs, que donada la seva condició de diputat, estava aforat davant del Tribunal Suprem, fet pel qual la seva condemna només podia ser revisada pel tribunal de garanties.

Homs va ser condemnat a 13 mesos d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electes i funcions de govern i a una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència greu comès per autoritat administrativa en ignorar l’advertiment del Tribunal Constitucional de paralitzar l’organització de la consulta del 9-N. En paral·lel a aquesta pena judicial, Mas, Ortega, Rigau i Homs, així com sis exalts càrrecs de la Generalitat, van ser condemnats a tornar gairebé cinc milions d’euros per les despeses que va suposar el 9-N.

Possible recurs davant el TEDH

Aquesta sentència, el fons de la qual es coneixerà en els pròxims dies, obre la porta al fet que Artur Mas pugui presentar un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), ja que ha esgotat les vies de recurs a Espanya, segons Europa Press.

Després de la suspensió cautelar del Constitucional del 4 de novembre, es va mantenir activa la web institucional, la campanya de publicitat, el repartiment massiu de correspondència oficial, es va repartir el material per a la votació, es van instal·lar els programes informàtics i es va condicionar un centre de premsa per donar els resultats, segons assenyalava la resolució del tribunal català.