Satisfacció en la Generalitat davant la constatació que el Govern central no presentarà batalla jurídica contra el decret pel qual el Institut Català de Finances avala les fiances dels dirigents independentistes encausats pel Tribunal de Comptes per la suposada acció exterior del Govern vinculada al «procés». En haver vençut el termini legal de tres mesos per a recórrer el fons davant el Tribunal Constitucional, fonts de l’Executiu català consideren que es dona via lliure i ferma als avals, que van comptar amb el vist-i-plau del Consell de Garanties Estatutàries, malgrat que en el si de l’ICF va generar cert renou. Fonts de la Moncloa confirmen que no hi haurà impugnació i al·leguen, precisament, que ni el Consell de Garanties ni l’Advocacia de l’Estat van qüestionar la legalitat de la mesura.
La Generalitat va aprovar el 6 de juliol el decret que modificava el funcionament de l’ICF, que es va publicar un dia més tard. Un text que va ser convalidat al juliol amb l’abstenció del PSC i els comuns en el Parlament i que va rebre l’aval per unanimitat del Consell de Garanties. Es tracta, en concret, d’un Fons Complementari de Riscos dotat amb 10 milions d’euros per cobrir les fiances de 34 exalts càrrecs als quals el Tribunal de Comptes els exigeix fiances milionàries per promocionar el «procés» en l’exterior.
Recurs del PP al Constitucional
En canvi el PP sí que presentarà un recurs al decret dels avals davant el Tribunal Constitucional segons va anunciat en un missatge de Twitter, la portaveu del Grup Popular en el Congrés, Cuca Gamarra: «Hem formalitzat el recurs davant el Constitucional. No es pot avalar la sedició amb fons públics, malversar per a avalar a malversadors»
