La indignació del Govern i d’ERC amb el PSOE es manté amb el pas de les hores. Malgrat haver-se detectat algun símptoma de desglaç, els republicans consideren que l’executiu central no actua amb tota la bona fe que seria desitjable. Així, Pere Aragonès, en la sessió de control parlamentària d’ahir, no només va lamentar que els índexs d’execució de les inversions previstes siguin mínims, sinó que, directament, els va atribuir «a la manca de voluntat política» del Govern. És a dir, es pressuposta, però a l’hora de la veritat «queden en paper mullat». El president de la Generalitat va exigir que s’incloguin «garanties d’execució» en els pressupostos generals de l’Estat. Els dobles pressupostos, els de la Generalitat i els de l’Estat, van estar molt presents a la sessió d’ahir a la cambra catalana. Excepte les preguntes dels partits de dretes, que es van perdre en els seus viaranys sobre seguretat, -molt a destacar el fet que Alejandro Fernández (PPC) aclarís que, en matèria d’Interior, no demanava a Aragonès «que actués com Chuck Norris»-, les principals forces van enfilar la via dels comptes.

Un 6% més

El líder de l’oposició, Salvador Illa, es va limitar a reclamar que es presentessin ja els de la Generalitat, superats tots els terminis. I va ser Jéssica Albiach (comuns) la que va defensar amb més vehemència el suport immediat al projecte de comptes de l’Estat presentat pel bipartit de la Moncloa, tenint en compte que inclou un 6% més d’inversió pel que fa als de 2021, facilitats per ERC en el seu moment. Segons Albiach, el 2022 serà un gran any -de «rècord»- per a les inversions a Catalunya, sempre que els comptes surtin endavant. I Junts es va moure entre un principi d’acostament a Aragonès, en matèria pressupostària, i la confusió. Fa 15 dies, davant les reiterades peticions postconvergents de construir un front únic a Madrid, donada la seva inanitat al Congrés, amb només quatre diputats, el president els va reclamar mesures concretes. Fins ara, els postconvergents anaven a màxims, creient que tota negociació era bona per reclamar, per exemple, el dret a l’autodeterminació.

Però alguna cosa s’ha mogut i les propostes exposades pel president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, s’assemblen a la sintonia que busquen els republicans. És a dir, el manteniment dels fons extraordinaris per a la COVID per a la sanitat catalana, la cogestió dels fons europeus, garanties de compliment de les inversions de l’Estat i la defensa del català al sector de l’audiovisual. Hi havia un cinquè punt, que és on es va crear la confusió postconvergent i és el traspàs de Rodalies. El vicepresident, Jordi Puigneró, feia poca estona que l’havia desvinculat de la negociació pressupostària. Però no tot va ser de color de rosa entre els socis al Govern. El president va reclamar als postconvergents que tornessin a la taula de diàleg i negociació. I aquí, Batet no va donar el seu braç a tòrcer i li va respondre que ho farien quant aixequés el veto a l’alineació de la delegació de Junts donada en el seu moment pel seu partit, que incloïa persones que no formen part de la Generalitat. Va tornar a crear-se aquest conegut mar procel·lós entre les dues forces, però Aragonès va optar per declinar tota contrarèplica.