Rècord d’inversions a Catalunya gràcies als fons de la Unió Europea

Els pressupostos de la Generalitat per al 2022 incrementen la despesa pública fins a xifres rècord (5.618 milions més) gràcies a la incorporació dels fons Next Generation (2.142 milions), procedents de la Unió Europea per a la reconstrucció postpandèmica. El Govern ha destacat l’increment de les inversions socials i en infraestructures, així com en matèria de salut, per valor de 1.456 milions. Es consignen 749 milions a vivenda, com va avançar El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial que Diari de Girona. Tot això en uns comptes que compleixen amb la directiva que obliga a mantenir el dèficit a ratlla en un 0,6% del PIB.

Les principals xifres recullen un augment de 5.618 milions en despeses (un 17% més que el 2020), la incorporació de 2.142 milions dels fons europeus i l’estabilitat pel que fa als impostos. Així, malgrat que el conseller d’Economia, Jaume Giró, ha suggerit en més d’una ocasió la voluntat de reduir l’IRPF a les rendes més baixes, en els comptes aprovats ahir pel Consell Executiu no es recull cap variació significativa respecte a impostos, tampoc els mediambientals. Aquesta decisió pot respondre a la voluntat de Giró de guardar-se alguna carta negociadora amb la CUP en la tramitació dels comptes.

Respecte als impostos propis, es preveu un increment de les emissions de diòxid de carboni de vehicles, passant de 39 milions en el pressupost del 2020 a 160 en el de l’any vinent. També es preveu un augment de recaptació partint dels impostos cedits (successions, donacions i patrimoni, així com transmissions patrimonials) per valor de 434 milions.

La despesa a Salut s’incrementa en 900 milions d’euros, 320 dels quals corresponen a fons europeus. A part, es consignen 500 milions més per a la gestió de la Covid davant l’evidència que l’Estat no prorrogarà els fons destinats a les autonomies a aquest efecte. La inversió en atenció primària s’ha augmentat i passa del 12 al 17%. La CUP reclama que es compleixi l’acordat en el pacte d’investidura d’arribar al 25% d’inversió destinada específicament als ambulatoris.

En política social, a la renda garantida de ciutadania –la que perceben les famílies en una situació econòmica més desfavorable– es destinaran 400 milions d’euros. El Govern preveu gestionar –si prosperen les negociacions amb l’Estat– també l’ingrés mínim vital a Catalunya, una prestació creada pel Govern i que la Generalitat preveu gestionar, amb la qual cosa s’estalviaria uns 150 milions d’euros. A la Conselleria de Drets Socials l’increment percentual és del 30%, i passa de 2.900 milions a 3.800. Un augment en gran manera afavorit pels fons europeus, ja que l’increment sense seria del 9%.

Un dels capítols que experimenta una injecció econòmica més notable és el de les inversions públiques, que van quedar greument retallades en l’etapa de les retallades pressupostàries dictades pel Govern d’Artur Mas. El Govern preveu invertir 3.961 milions en infraestructures. Un augment de 1.900 milions respecte als comptes del 2020. La xifra prevista inverteix una tendència d’inversions molt discretes des del 2013. I s’acosta als moments àlgids previs a la crisi del 2008: el 2009 encara s’invertien 5.235 milions.